multimedia-frontend Portlet

16 juny 2014

«El futur de la ciutat Europea»

Debat entre Hans Ibelings i Eugeni Bach

img

Hans Ibelings i Eugeni Bach van ser al CCCB per dialogar sobre les característiques essencials de l’espai públic a Europa i altres indrets. 

[Versió original en anglès | durada1:24:51]

El crític d’arquitectura holandès Hans Ibelings i l’arquitecte català Eugeni Bach van ser al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) per dialogar sobre les característiques essencials de l’espai públic a Europa i altres indrets. La conversa es va mantenir com a rerefons de l’exposició «Ciutats Compartides», sobre les obres del Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà del 2014.

Per començar, Hans Ibelings va comparar les seves vivències a Mont-real per il·lustrar, al voltant de la idea d’espai públic, el que és específic de les ciutats europees i les diferències que va observar en la seva etapa al Canadà. El crític d’arquitectura holandès va anar comentant i contraposant a l’imaginari dels espais públics europeus una sèrie imatges d’espais públics canadencs. Tot i que «comparteixen una sèrie de valors similars», al Canadà «no gasten gaire temps ni energia en carrers i places. Les places, de fet, brillen per la seva absència», va dir. Després d’això i havent observat l’exposició «Ciutats Compartides», Ibelings va fer notar, per exemple, que a Europa els espais públics estan majoritàriament concebuts com a llocs oberts sense una intenció pràctica concreta, mentre que al Canadà la projecció i composició de l’espai públic estan lligades més directament a la possibilitat de desenvolupar en comunitat alguna activitat específica.

Posteriorment va prendre la paraula Eugeni Bach per encetar el diàleg entre tots dos. L’arquitecte català va proposar una sèrie de temes com a fil del debat: història, transport privat, espai públic i espai domèstic, democràcia, participació, arquitectura i espai públic i disseny específic de l’espai públic.



També et pot interessar

  • img
    • Articles

    Exterior: buit

    El espacio público es el que mantiene con vida una ciudad, afirma Ibelings, y la pandemia pone de relieve cuán de importante es para nuestra vida social. El confinamiento nos ha robado aquellos encuentros casuales en el espacio público y aquella parte de nuestra vida social que sencillamente tiene lugar cada día de forma no prevista, accidental, y sin que prestemos demasiada atención a ello: el placer de la proximidad anónima con otra gente, las pequeñas conversaciones casuales, un breve cruce de miradas.