Espais Compartits entrevista l'arquitecte Juan José Lahuerta sobre el concepte d'allò "públic".

> Juan José Lahuerta es va entrevistar amb Espais Compartits el gener del 2013, quan va ser al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) per participar en el debat «El Paral·lel: un retrat cultural», que formava part del cicle de debats «El futur del Paral·lel». A l’entrevista, Lahuerta reflexiona sobre l'expressió «espai públic», que considera feta de «dues abstraccions». Per a ell, tant l'«espai» com allò «públic» són conceptes propis del món dels arquitectes i que «no volen dir res que tingui a veure amb la vida real». Segons la seva opinió, els termes «carrer» o «exterior» són molt més apropiats. De fet, considera que «l’expressió “espai públic” és un instrument del poder que despista respecte al que és la veritable ciutat», que «és el lloc on tot hi cap: l’exterior, el carrer, la plaça, les clavegueres...». Lahuerta es remunta a les pintures dels renaixentistes italians, caracteritzades per la perspectiva i l’absència de figures humanes, per definir-les com les primeres imatges que responen al significat que actualment es dóna al terme «espai públic». Per acabar, Lahuerta ens parla de la plaça Catalunya de Barcelona, que ha acollit en els darrers temps usos tan diversos com les protestes ciutadanes del moviment 15-M i una pista de patinatge coberta i de pagament. Segons ell, aquests dos exemples es troben en extrems tan oposats com les expressions «carrer» i «espai públic».