El sociòleg català explica com n’és, d’important, l’espai públic per a un sociòleg. Defensa l’aula també com a espai públic preferit, un espai de relació i de transmissió de coneixement en un món que no deixa mai de canviar.

[Català > Anglès | Durada: 00:02:59]

Espais compartits va enregistrar aquesta conversa amb Salvador Cardús al febrer del 2012, quan el sociòleg català va visitar el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) per impartir-hi la conferència «Paciència» dins el cicle «Virtuts. El Debat del CCCB».

A l’entrevista, Cardús explica com n’és, d’important, l’espai públic per a un sociòleg: és l’espai principal de la vida social –cal esmentar aquí que l’àmbit domèstic és també dins el que ell concep com a espai públic–. Per al sociòleg, és molt interessant l’observació de l’espai, com se l’ocupa i com ens hi relacionem: cal convertir-lo en alguna cosa humanitzadora, ja que «l’espai el tenim domesticat o l’espai se’ns menja».

Com a espai públic preferit, Cardús escull l’aula. Ho fa perquè «és un espai de relació, de transmissió de coneixement, de diàleg, de sorpresa, d’inquietud, a vegades de disgust, a vegades d’enorme satisfacció; és un espai molt viu». A més, per a ell, l’aula manifesta també els canvis en la societat, els quals es donen sovint de manera més ràpida del que el professor pot adaptar-s’hi: «on el professor contrasta les seves habilitats, les seves virtuts, podríem dir, amb un món que d’altra banda és canviant».


Ferran Muñoz Jofre.