L’escriptor i director de cinema reflexiona sobre com l’acte de caminar, i la memòria compartida de tots els habitants, dues qualitats públiques bàsiques de la vida a les ciutats, es troben en perill a causa dels patrons de desenvolupament urbà actuals.

L’escriptor i director de cinema Iain Sinclair va mantenir una entrevista amb «Espais Compartits» el 14 de maig de 2015, quan va visitar el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) per oferir la conferència «La ciutat desapareguda». Durant l'entrevista, Sinclair va alertar del perill que corre la condició pública dels espais urbans. Segons l’autor, «l’espai públic real és el de la memòria compartida de tots els habitants de la ciutat i, avui, aquesta memòria és desafiada i modificada per gent que promou altres narratives». A més, afegeix, aquest nou relat «pot semblar excitant però, molt sovint, també és nociva i perillosa». Arriba amb la privatització d'espais urbans a través d'esquemes de regeneració que, en la majoria dels casos, són implementats sense cap consulta prèvia amb els veïns que veuen com les seves «vides i històries són desafiades i posades en dificultat». Expressions palpables d’aquesta privatització són les dificultats creixents que els vianants experimenten a l’hora de moure’s lliurement pels carrers de la ciutat. Segons ell, «el cotxe és una forma antiquada; pertany al segle XX».

Tot definint-se a sí mateix com a «caminant», Sinclair lamenta que l’acció de caminar «és el més amenaçat dels actes que tenen lloc als espais públics urbans», no només per la prioritat que es dóna als cotxes, sinó també a causa de la construcció de barreres físiques que impedeixen el lliure accés públic i que indiquen que un espai es tanqui, com és el cas dels Dockalnds de Londres. En contraposició, el seu espai públic preferit és l'antic cementiri de Bunhill Fields, una illa de tranquil·litat verda del centre de Londres que ofereix un indret per recordar el passat i la història de la ciutat.