L’esdeveniment va reunir experts locals i internacionals en planificació urbana, disseny i arquitectura així com també autoritats publiques en un ambient festiu de celebració dels nous esforços per repensar i dissenyar espais públics.
La cerimònia de lliurement del Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà 2016 va tenir lloc el 4 de Juliol al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). L’esdeveniment va reunir experts internacionals i locals en planificació urbana, disseny i arquitectura, així com autoritats públiques en un ambient festiu i de celebració els esforços persistents per preservar i inventar nous espais públics en els cors i les perifèries urbanes del vell continent europeu.
La cerimònia va obrir amb el parlament de Vicenç Villatoro, director del CCCB, en què va recordar als presents l’objectiu conceptual del Premi: oferir un espai per pensar col·lectivament en el tipus de ciutat que volem viure. Per això, el premi compta amb la participació i suport de les institucions col·laboradores de diverses ciutats Europees: l’Architecture Foundation de Londres; l’Architekturzentrum de Viena; la Cité de L’Architecture et du Patrimoine a París; el Deutsches Architekturmuseum de Frankfurt; el Muzej za Arhitekturo in Oblikovanje de Ljubljana; i l’Arkkitehtuurimuseo in Helsinki. Villatoro també va fer referència a les valuoses llissons i l’arxiu d’experiències que el Premi ha anat acumulant durant més d’una dècada. Aquestes experiències ens revelen, a través de solucions concretes, els tipus de problemes socials i ambientals que les ciutats europees han patit des d’inicis del segle XXI.
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, també es dirigí a l’audiència subratllant la importància de considerar el rol del disseny i l’arquitectura en la millora de la qualitat de vida de les persones. Tot i així, protegir i dissenyar espais públics funcionals no suposa tant sols un repte tècnic sinó que també és un repte polític. Els espais públics són un element indispensable per l’intercanvi i la convivència democràtica, l’expressió de la diferència i la diversitat, i una arena de ciutadania i de reclam de drets. En aquest sentit, més enllà de la seva centralitat en la vida pública de les urbs europees, els espais públics s’han convertit en un valor democràtic global que serà portat i defensat el les discussions que tindran lloc a Quito el proper més d’octubre, en el context d’Habitat III. D’acord amb paraules de l’alcaldessa, és necessari mantenir la lluita per regenerar i defensar l’essència dels espais públics davant dels processos de mercantilització i espectacularització que pateixen actualment.
Després dels parlaments introductoris la cerimònia va seguir amb la projecció d¡un vídeo on es presentaven les 25 obres que van quedar finalistes entre les 276 candidatures provinents de 33 països diferents i representant 205 ciutats. Els panells de les 276 obres presentades van ser exhibits i disponibles per a la consulta a l’auditori on la cerimònia se celebrava, i van mantenir l’atenció d’uns quants participants curiosos. Les 25 obres finalistes també estaran disponibles a l’arxiu del Premi en línia.
Seguint la projecció del vídeo, es van anunciar els resultats i els premis van ser entregats als autors de les obres. Enguany, el Jurat Internacional ha decidit guardonar dos premis ex aequo i quatre mencions especials. Els premiats ex aequo són la Recuperació del reg de les hortes termals de Caldes de Montbui (Espanya) i el Centre per al Diàleg «Przełomy» a la plaça Solidarność, a Szczecin (Polònia). Les mencions especials van ser atorgats a l’ «Anell de la memòria»: Memorial Internacional de Notre-Dame-de-Lorette Ablain-Saint-Nazaire (França); el Jardí dels «Cent celestials» de Kíev (Ucraïna); la Millora del centre de Barkingside a Londres (Regne Unit); el Nou porxo polivalent de Molenbeek-Saint-Jean (Bèlgica).
Aquest any el Jurat va decidir entregar un Reconeixement Especial a la ciutat de Copenhaguen. El premi especial es va crear després de considerar els esforços excepcionals que la ciutat de Copenhaguen, com a client il·lustrat, està fent per promoure la reconquesta dels espais públics, posant particular èmfasi en la qüestió de la connectivitat i la mobilitat sostenible així com les polítiques respectuoses amb el medi ambient. La promoció de la bicicleta com a mitjà de transport col·lectiu en substitució de l’ús de cotxes privats, i la renaturalització, en particular amb la instal·lació de sistemes integrats de recollida i reciclatge d’aigües pluvials en son clars exemples.
En el discurs de cloenda, el President del Jurat Internacional, Enric Batlle, va compartir les seves impressions sobre les obres presentades, i va senyalar que precisament la «connectivitat» i la «renaturalització» han estat dos valors centrals a ser considerats durant les deliberacions del Jurat. Batlle va donar una visió de conjunt sobre la gran diversitat i qualitat de les obres que han participat en aquesta edició del Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà. Les obres, com bé es reflexa en els resultats, comprenen des d’intervencions molt tècniques que depenen de grans pressupostos, fins a «intervencions protesta» que es desenvolupen de manera bottom-up i que solen tenir costos baixos. En conjunt, com va confirmar el President, tots els projectes considerats són reflex d’una voluntat de millorar la habitabilitat de les nostres ciutats. La cerimònia va tancar, finalment, amb les paraules de Mercè Conesa, presidenta de la Diputació de Barcelona, qui va felicitar als participants i organitzadors del Premi.
