L'antropòloga Teresa Caldeira ofereix al bloc Kafila.org valuoses claus per interpretar les recents mobilitzacions, que emmarca dins la problemàtica de la mobilitat.
El bloc Kafila.org, un espai col·laboratiu de crítica política compromès amb un ampli ventall de qüestions contemporànies, acaba de publicar un text on Teresa P. R. Caldeira ofereix valuoses claus per entendre les protestes que estan tenint lloc des del mes de juny als carrers brasilers. L’antropòloga, experta en segregació espacial i discriminació social des de la perspectiva de la forma urbana, és autora de llibres com City of Walls: Crime, Segregation and Citizenship in São Paulo (2000), Espacio, segregación y arte urbano en el Brasil (Col·lecció Dixit, 2010) o Democràcia i murs: noves articulacions de l’espai públic (Col·lecció Breus, 2008). També ha escrit diversos articles publicats a la nostra Biblioteca. Com han fet altres autors, Caldeira destaca la relació de les mobilitzacions amb temàtiques urbanes i les entén com una renovada onada de demandes pel dret a la ciutat.
Ella, però, treu partit del seu profund coneixement de São Paulo per explicar els esdeveniments recents i s’endinsa en fenòmens urbans que li són propis i que vénen de lluny. Sense negar els vincles entre les manifestacions que han esclatat arreu des de la Primavera Àrab, Caldeira ressegueix les particularitats del moviment a la megalòpoli brasilera i les emmarca dins la problemàtica de la mobilitat. Més enllà del fet que el detonant de les protestes fos l’intent de les autoritats d’apujar el preu dels bitllets del transport públic, l’antropòloga explica l’esclat com el resultat de l’exasperació popular, acumulada durant anys, davant les dificultats per moure’s dins d’una ciutat altament congestionada, amb més d’onze milions d’habitants i cinc milions de cotxes.
En aquesta metròpoli dispersa, on llargues distàncies separen el centre de les perifèries i allunyen els treballadors de les seves feines, no és casual que hagi calat amb tanta força el Movimento Passe Livre (MPL), sorgit l’any 2005 al Fòrum Social Mundial de Porto Alegre en defensa d’un transport públic completament gratuït. I és que «la ciutat només existeix per a aquells que s’hi poden moure», tal i com expressen les produccions artístiques i culturals dels joves d’extraradi. Caldeira explica que, a través de manifestacions com el graffiti, la pixação, el rap, el break dance, el skateboarding o el parkour, la joventut perifèrica porta temps reivindicant i exercint el dret a moure’s lliurement per la ciutat. Ara, quan coincideixen amb la classe mitjana a les concentracions multitudinàries, sembla que estiguin de tornada i, davant de cartells que celebren que «la gent s’ha despertat», responen amb certa ironia que «la perifèria mai s’ha adormit».
[São Paulo: The City and its Protests, article de Teresa Caldeira a Kafila.org]
«Vosaltres us desperteu ara, la perifèria mai s'ha adormit» (kafila.org)