La politòloga nord-americana identifica una paradoxa a l’esfera pública actual: mentre tenim una tecnologia que permet un alt grau de comunicació, l’espai públic es troba corporativitzat i mancat de cultura de participació ciutadana.

Espais Compartits va enregistrar aquesta conversa amb Nancy Fraser al juny del 2014, quan la politòloga va visitar el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) per participar en un debat amb Michel Wieviorka anomenat «La dimensió política i econòmica de la crisi» i emmarcat dins el cicle «La idea d’Europa».

Fraser veu una paradoxa en la situació de l’esfera pública en la societat contemporània: mentre tenim una tecnologia molt avançada que permet un grau alt de comunicació, «l’espai públic —en especial als Estats Units—, està dominat per la publicitat, corporativitzat i mancat de cultura de participació ciutadana o del tracte d’igual a igual».

Així, Fraser explica que la rapidesa i facilitat amb les quals el moviment Occupy va inspirar i captar l’imaginari de la ciutadania van ser degudes al fet que, en definitiva, allò que es reclamava era més espai públic. I és que, segons ella, la principal dificultat del moviment —i de la participació ciutadana per extensió— avui dia és la manca d’un espai públic físic, fet que el condemna a la invisibilitat en un temps regit pels grans mitjans. Per a Fraser, «la tecnologia no està servint, quan podria fer-ho, a reconstruir l’espai públic, tant a escala nacional com internacional».