L’urbanista català reflexiona sobre el paper de l’espai públic, tant a la ciutat com a escala metropolitana –a través de la ciutat territori–. El seu espai públic preferit és El peine de los vientos de Sant Sebastià, espai de límit entre la ciutat i el mar.

Espais compartits va enregistrar aquesta conversa amb Antonio Font al novembre del 2012, quan va visitar el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) per participar en la conferència «De l’anàlisi del territori al govern de la ciutat» de Francesco Indovina.

L’urbanista català considera que l’espai públic «és l’element que articula i vertebra entre si les diferents peces de la ciutat». Recalca, a més, el paper que aquest té a l’hora de garantir «una certa imatge pública de la ciutat, una imatge urbana adequada i un paisatge urbà adequat», ja que les actuacions privades van en direccions imprevisibles.

Així com féu Oriol Nel·lo en aquesta mateixa secció, Font també parla d’articular els territoris mitjançant un pla a escala de la metròpoli, ja que aquestes ciutats territori «tenen un paper decisiu amb vista al futur». Finalment, escull El peine de los vientos, d’Eduardo Chillida i de Luis Peña Gantxegi, a Sant Sebastià, com a espai públic preferit. Un espai de límit que fa que la ciutat es relacioni amb el seu entorn i la naturalesa: «no s’han de fer vores tancades, sinó diluir una mica la ciutat».