El 20 de juny a la tarda va tenir lloc la cerimònia del Premi 2018, on es van anunciar els sis projectes guanyadors i es van atorgar els diplomes als premiats.
La cerimònia és sempre el moment més especial del Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà. Reuneix en el CCCB els autors i promotors de les obres premiades procedents de ciutats d’arreu del continent i demostra la disseminació que ha arribat a aconseguir el Premi al llarg dels seus divuit anys d’existència.
Aquest any, a més, la Cerimònia va celebrar que el Premi hagi arribat a la seva desena edició. La seva presentadora, Carolina Rosich, periodista de Cultura de TV3, va assenyalar la importància d’abordar els desafiaments que plantegen les ciutats amb una mirada d’urbanista que posi les persones al davant, tal com fan els projectes adreçats a la millora dels espais públics que són objecte del guardó. Com explicava el director del CCCB, Vicenç Villatoro, és evident que el Premi s’ha anat transformant en el temps; el punt de partida segueix sent el mateix, però les intervencions que es presenten posen en relleu que l’espai públic de les ciutats europees és el reflex més directe dels canvis en la seva societat.
Aquesta riquesa de solucions que han fet front a problemàtiques molts diverses es va poder constatar en els audiovisuals de la cerimònia, que es van encarregar de presentar des de les vint-i-cinc obres finalistes fins a les sis obres premiades. Entre aquestes, el primer premi atorgat a la Renovació de la plaça Skanderbeg de Tirana, una obra plena de simbolisme que es resol en la qualificació de la plaça com a espai lliure envoltat per un cinturó verd que vol estimular l’apropiació dels ciutadans. Entre les cinc mencions, l’urbanisme tàctic i de baix cost de la Superilla del Poble Nou que, com Tirana, aposta per mitigar els efectes de l’automòbil a favor dels espais de convivència; el passatge Cuypers d’Amsterdam, com una infraestructura pensada només per a vianants i ciclistes; PC Caritas, a la ciutat belga de Melle, o com un edifici històric convertit en ruïna pot esdevenir un lloc híbrid entre espai tancat i espai obert, el parc de Zollverein, a Essen, un testimoni de la mineria alemanya on natura i arqueologia industrial es troben per conformar un gran equipament públic, i l’Escenari, a Dnipró, que serveix per mesurar la força de la ciutadania en proposar espais d’ús col·lectiu mitjançant l’autofinaçament i l’autoconstrucció.
Van tancar la cerimònia la presidenta del Jurat del Premi 2018, l’arquitecta Olga Tarrasó, que va fer una valoració ampliada als vint-i-cinc finalistes i, finalment, Gerardo Pisarello, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, amb un discurs que va posar l’accent en el paper destacat del CCCB i, per tant, de Barcelona, en la reflexió crítica sobre l’espai públic de les ciutats europees.
