Una xarxa de senderes i passarel·les entrecreuades converteix la llera del riu Vinalopó en un parc lineal que recús els barris per on passa i els connecta amb els paratges naturals del nord de la ciutat.
[Peter Cachola Schmal, Director del Deutsches Architekturmuseum (DAM) | Durada: 02:05]
FITXA TÈCNICA
Autors: Francisco Leiva Ivorra, Marta García Chico, Antoni Baile Jiménez, Prócoro del Real Baeza
País: Espanya
Superfície: 115.000 m2
Coste: 2.382.000 €
Projecto: 2009
Obres: 2011
Finalització: 2013
DESCRIPCIÓ
El Vinalopó és un riu escarransit quan passa per Elx. Els regadius d’aigües amunt i un règim de pluges molt inconstant només el deixen rajar a doll a la tardor, quan porta riuades sobtades que han esculpit, a cop d’esllavissada, una llera de vessants pronunciats. Als anys setanta, una important obra de canalització va acabar amb els desbordaments, però també amb la xarxa de senderes per on els veïns de la riba dreta accedien a l’adjacent Palmerar, una vasta concentració d’arecàcies declarada Patrimoni de la Humanitat. Reduïda a la condició d’abocador marginal, la torrentera esdevindria una barrera que dividia la ciutat en dues meitats que li giraven l’esquena.
El 2009, l’Ajuntament va convocar un concurs per convertir la llera del riu en un parc lineal de tres quilòmetres de llarg. La primera fase de l’obra es va executar al tram superior del riu, on la degradació social dels barris i l’escassetat de ponts més ho demanaven. Una oficina temporal recollia in situ dades sobre els llocs de pas més sol·licitats pels futurs usuaris. Així es va traçar una xarxa de senderes que donarien al lloc el nom de «La vall trenada». S’entrecreuen per ambdós vessants, replantats amb vegetació autòctona, i, abans de topar amb el caixó del canal, s’eleven formant dues passarel·les en Y. A més, reposen sobre feixos de pilars metàl·lics que es confonen amb els troncs i les fan més lleugeres.
Abans d’enllestir la primera fase, el nou govern municipal va aturar les obres d’un projecte heretat que no sentia com a propi. «La vall trena- da» encara no s’ha inaugurat oficialment, però els veïns se n’han apro- piat de manera espontània. Amb la mateixa espontaneïtat, les sende- res del riu desobeeixen l’ortogonalitat de la trama urbana i s’anticipen als recorreguts que el sentit comú dels caminants dibuixaria sobre un parterre mal situat o una ciutat nevada. Tant de bo el sentit comú re- prengui les obres d’aquest parc que ja recús els barris per on passa i els connecta amb els paratges naturals del nord d’Elx.
David Bravo, arquitecte
