La renovació del Vieux-Port allibera els molls d’obstacles i vehicles, fent compatible la presència d’embarcacions de lleure amb l’accés i el gaudi de qualsevol ciutadà.
[Matevz Celik, Director del Museum of Architecture and Design (MAO) | Durada: 02:38]
FITXA TÈCNICA
Promotor: MPM Communauté urbaine Marseille Provence Métropole, Direction des Infrastructures
Autors: Michel Desvigne Paysagiste MDP, Foster + Partners, Tangram, INGEROP, AIK
País: França
Superfície: 12.000 m2
Cost: 45.000.000 €
Projecte: 2011
Obres: 2012
Finalització: 2013
DESCRIPCIÓ
El Port Vell de Marsella és el més gran dins un nucli urbà de tot Europa. Lloc fundacional de la capital provençal, en va ser el centre econòmic fins a mitjan segle xix, quan el transport de mercaderies i passatgers va ser desplaçat al Gran Port Marítim. Té una bocana estreta, flanquejada per dues velles fortificacions, i ocupa una badia natural on conflueixen els districtes més cèntrics. Però, malgrat la seva centralitat i bellesa, el port va acabar el segle xx desendreçat i decadent. Les instal·lacions dels clubs nàutics, que l’atapeïen de barreres arquitectòniques i visuals, privaven el públic de l’accés al 80% dels molls, on, a més, l’hegemonia del cotxe foragitava els vianants.
L’any 2009, l’Ajuntament i l’ens Marseille Provence Métropole (MPM) van convocar un concurs per redreçar la situació. La primera fase de la reforma ha alliberat d’obstacles i vehicles els tres molls del port, re- vestits ara amb un paviment unitari de granit pàl·lid que recorda les llambordes originals de pedra calcària. El Quai des Belges, moll central, dedica el 60% de la seva superfície als vianants i els protegeix del sol sota la Grande Ombrière, un pal·li rectangular de 1.000 m2 que també pot acollir grans esdeveniments. A l’aigua, s’han disposat nous embar- cadors flotants capaços d’acollir totes les activitats nàutiques sense interferir en el pas ni les vistes dels passejants.
Gràcies a un procés consultiu que va tenir en compte els suggeriments de residents, comerciants i associacions locals abans de convocar el concurs, el port ha recuperat la seva vitalitat tenint en compte l’interès general. La presència d’embarcacions de lleure, que nodreix l’activitat econòmica i associativa, s’ha fet compatible amb l’accés i el gaudi de qualsevol ciutadà. Així, mentre altres ports urbans combaten la de- cadència econòmica cedint a privatitzacions que comprometen el seu rol d’espai públic, el Vieux-Port ha sabut renovar-se ampliant la seva condició de lloc compartit i obert a tothom.
David Bravo, arquitecte
