El filòsof alemany exposa la seva visió de l’espai públic com aquell lloc en el qual es busquen les millors solucions als reptes polítics que es plantegen. Defensa, també, les relacions cara a cara davant el creixent espai públic a Internet.
Espais compartits va enregistrar aquesta conversa amb Axel Honneth al gener del 2015, quan el filòsof i sociòleg va visitar el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) per impartir la conferència «Llibertat», la qual inaugurà el cicle «Debat de Barcelona 2015 - Prendre la paraula». Fent referència al títol del cicle, Honneth defensa que «Prendre la paraula és l’acte bàsic de la democràcia i de la reforma democràtica, la qual només es pot donar dins l’espai públic».
Seguint aquest raonament, l’esfera pública és per a ell aquest espai públic on, a través d’adreçar opinions i conviccions polítiques als altres, es redefineixen els problemes i es busquen les millors solucions als reptes que es plantegen. Tot i esmentar la importància de la llibertat de fer el que es vulgui sense obstacles (la llibertat negativa), el filòsof defensa que ho és més l’esfera pública de la llibertat, afirmant que la democràcia es basa en aquesta i en la llibertat social i de comunicació que representa. Entén més aviat la llibertat, doncs, com el resultat de l’acció intersubjectiva –conjunta– de la societat.
Així com féu també Zygmunt Bauman en aquesta secció, Honneth defensa les relacions cara a cara, reivindicant l’espai públic físic davant el creixent espai públic a Internet. En aquest sentit, alerta de dos possibles perills: la desespacialització (la desconnexió envers l’espai públic físic proper, local) i el fet que puguem creure’ns que les relacions a través dels media poden substituir les que són cara a cara, les quals creu molt més poderoses: «participar en manifestacions és per a mi una experiència més viscuda que seure en un escriptori i navegar per Internet».
Finalment, a l’hora de triar el seu espai públic, Honneth comenta que ha anat variant al llarg del temps. Citant alguns espais públics físics preferits de joventut, curiosament, apunta un espai públic-privat no físic, el llegir, com el seu espai públic preferit avui en dia. Fent èmfasi en el fet que els espais públics preferits puguin canviar segons l’edat que es té, reivindica la importància de créixer conjuntament amb l’espai públic des de la infància.
