El CCCB i el Social Science Research Council (Nova York) proposen una aproximació als reptes de la ciutat contemporània, combinant la reflexió teòrica amb la proposta de mesures específiques que facin possible una ciutat més humana i democràtica.

De quina manera es podria millorar la vida a les ciutats? No es tracta de pensar com fer una ciutat perfecta, sinó de veure quina ciutat seria possible a partir de les condicions polítiques, econòmiques i socials de cada una d’elles. La ciutat possible es troba en algun lloc entre el pragmatisme i la utopia. No és una ciutat silenciosa, ordenada o predictible, característiques que són alienes a una vida urbana plena, però sí que és una ciutat que no renuncia a treballar per la millora de la vida dels seus ciutadans.

L’accés i les condicions de l’habitatge, la qualitat de l’espai públic, l’impacte de realitats globals com el turisme, les migracions o els fluxos econòmics, o bé el límits al creixement indiscriminat, són tot qüestions per a les quals la ciutat contemporània ha de trobar respostes, no només teòriques, sinó també amb polítiques concretes que puguin conduir a una ciutat millor per a tothom.

Les jornades «La ciutat possible» s'han dut a terme al CCCB, amb les xerrades «Què és una ciutat decent? Entre el pragmatisme i la utopia» el dia 2 de juliol, amb la intervenció de Richard Sennet i Ira Katznelson i «La ciutat possible: de l’urbanisme a la democràcia» el dia 3 de juliol amb Diane Davis, Teresa Caldeira i Richard Burdett. El dissabte 4 es van fer seminaris de petit format amb els col·laboradors de les xerrades.