De ben segur, això no vol dir imaginar-se l’extensió física de l’Eixample sobre el territori. El que l’Any Cerdà ens inspira, en canvi, és l’oportunitat de revisar tant el procés d’urbanització del territori com la construcció social de ciutat, per constatar la necessitat d’un gest que, certament, ens recorda el gest de Cerdà quan proposà l’Eixample per a Barcelona.
Hi ha un gest Cerdà que té a veure amb el coneixement aprofundit i detallat de la ciutat, amb la seva diagnosi, i amb la capacitat de transformar-la a partir de la comprensió de les seves lògiques. Així, Cerdà estudia i demostra el lligam entre densitat i sobremortalitat –llavors el principal problema urbà– i conclou la necessitat de la reforma i l’ampliació de la ciutat existent com a condició prèvia per projectar un espai urbà més d’acord amb la modernitat tècnica i social que defensava per a Barcelona. És aquest gest el que condueix Ildefons Cerdà a justificar la necessitat del Pla d’Eixample.
Hi ha també un gest Cerdà vinculat amb la capacitat de gestionar aquesta transformació a través de l’exercici del govern del territori, adaptant i adequant els marcs d’actuació i gestió polítics a l’escala real de les dinàmiques metropolitanes. Tant és així que la reflexió que introdueix l’Eixample no porta pas a una altra cosa que a l’agregació municipal del 1897, un primer salt en l’escala del govern de la ciutat.
Tots dos gestos són certament il·luminadors si pensem en el moment actual de la metròpolis barcelonina: tenim un bon coneixement del territori metropolità; avaluem amb relativa exactitud els volums poblacionals, els consums de sòl o els hàbits culturals, però encara hem de resoldre el problema de com posar aquesta exhaustiva diagnosi al servei d’una visió regional del govern del territori.
Pensar en el moment actual l’adequació del govern del territori a l’escala metropolitana àmplia planteja no poques dificultats. Tot i això, es tracta d’una condició necessària però no suficient, ja que l’eventual creació d’una llei o d’un futur govern metropolità hauria d’anar acompanyada d’un altre gest encara més important i d’arrel clarament cerdaniana: la redefinició, inspirada en la diagnosi del territori, de les polítiques urbanes en l’escala metropolitana.
Això vol dir, en síntesi, tres coses: actualitzar les polítiques urbanes en l’àmbit de la ciutat compacta; pensar-ne de noves en l’escenari de la urbanització dispersa, i, en tots dos casos, dimensionar estratègies i actuacions a una escala de territori més enllà dels límits administratius dels municipis.
En una sola frase: portar les polítiques urbanes al territori. Aquest és, en realitat, el gest Cerdà que Barcelona pot aprofitar en el nou segle.
Amb aquesta idea, el Congrés Cerdà Postmetròpolis aplegarà més de seixanta experts d’àmbit local i internacional que proposaran visions des de territoris i disciplines diferents en el decurs d’una setmana de treball. La discussió sobre la ciutat metropolitana es plantejarà, a més a més, en formats diferents, amb quinze taules de debat i dues sessions de voting de polítiques urbanes, que permetran als experts i el públic assistent triar les accions més adequades per a diferents escenaris urbans i territorials.
Segurament, la demanda retòrica de Cerdà quan demanava Rularizad lo urbano, urbanizad lo rural s’ha esdevingut en el decurs del segle XX i, efectivament, hem urbanitzat el camp, però és igualment clar que ho hem fet sense la política, sense polítiques inspiradores d’urbanitat, que haguessin permès anar més enllà de la mera i simple urbanització del territori.
Més enllà de la celebració de l’efemèride i de la vindicació de la figura de l’enginyer creador de l’Eixample; més enllà de la revisió de la forma i la funcionalitat urbana de l’Eixample, l’Any Cerdà representa una oportunitat per sotmetre la qüestió metropolitana a debat. Un debat que, tot i que ha de començar pel mateix Eixample, valorant la seva història i rellevància urbana en el moment actual, ha de concloure lluny de les fronteres que defineix la geometria de la seva quadrícula, fins a fer visibles i posar a l’agenda de les polítiques urbanes els territoris de la metròpolis on el gest Cerdà és avui més necessari.
Francesc Muñoz, director del Congrés
WEB DE CERDÀ POSTMETRÒPOLIS
