Entrevista a Peter Burke, expert en història social del coneixement
A l’hora d’abordar el fet urbà, Peter Burke cita el filòsof, sociòleg i antropòleg francès Bruno Latour per definir les ciutats com a «centres de càlcul on la informació és transformada en coneixement». Ho descriu com un procés culinari en què la informació és sotmesa a operacions de crítica, verificació, sistematització i classificació per donar lloc a coneixement. A l’espai urbà, com si es tractés de la cuina del coneixement, aquest procés s’ha donat sempre amb especial facilitat. L’aglomeració física de gent en un mateix lloc ha afavorit la concentració de grans institucions culturals, com ara museus o biblioteques, situades en posicions properes, de manera que es pogués anar caminant de les unes a les altres. A més, al voltant d’aquests centres florien nodes d’intercanvi més petits, com ara els cafès, on «gent que sabia coses es trobava i les discutia».
Això ha estat així, com a mínim, fins fa dues dècades. A partir d’un cert moment, explica Burke, les ciutats han començat a perdre aquest rol. D’una banda, amb l’aparició d’Internet, s’han anat diluint cultures com la de les tertúlies als cafès. També la situació física de les biblioteques ha perdut importància estratègica, tot i que no completament, ja que encara hi ha un munt de coses que no han estat pujades a la xarxa. D’altra banda, la dispersió urbana ha estès arreu grans àrees metropolitanes i, per l’historiador britànic, a partir d’una certa mida es trenca el marc de sociabilitat intel·lectual que venia oferint l’espai públic urbà.
Burke, que anys enrere va ser historiador d’Itàlia, expressa la seva admiració per places com la de Sant Marco, a Venècia, o la de la Signoria, a Florència. Diu que potser encara és possible seure en aquests espais públics arquetípics per prendre-hi un cafè, tot i que serà un cafè ben car i, probablement, aigualit per la presència massiva de turistes que desborden la població local. Potser perquè aquest tipus d’aglomeracions depreden coneixement més que produir-lo, Burke prefereix certes placetes de Gènova o Bolònia. Diu necessitar més temps per poder citar-ne alguna; potser és que més val no donar-les a conèixer.
