«La creació d’espais interiors de trobada i el paper de la natura com a part important de l’espai compartit són dues de les tendències nòrdiques que millor responen a les oportunitats que es presenten i als reptes que avui afrontem».

Des del 2006, el Museu d’Arquitectura Finlandesa (MFA) ha estat involucrat en el Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà, una bona oportunitat per reflexionar sobre el context espacial i urbà de l’arquitectura més enllà d’estructures i d’edificis aïllats. A la vegada, el programa «Europe City», ens ha permès aprofundir en la nostra comprensió d’allò que és específic de l’experiència nòrdica i de la seva contribució al ric patrimoni cultural que és la base de la identitat compartida d'Europa.

Aquesta especificitat es reflecteix en dos aspectes predominants dels nostres espais públics. En primer lloc, el clima, amb els seus hiverns relativament llargs, foscos i freds, que fan necessària la creació d’espais interiors perquè la gent s'hi trobi. Edificis públics com les escoles i les biblioteques, així com les esglésies —independentment de la vocació religiosa de cadascú—, són oberts a tothom i estan concebuts per incloure espais comuns on les comunitats locals poden celebrar trobades i esdeveniments. Aquests edificis serveixen com a plataformes per a diverses iniciatives ciutadanes i faciliten així l'intercanvi d'idees a través de la col·laboració, del treball conjunt i del gaudi compartit de la vida.

La segona peculiaritat de l’experiència nòrdica és el fet que la natura constitueix una part important de l’espai compartit, fins i tot en el context urbà. Finlàndia n’és un exemple. Els seus abundants fronts marítims i l’arxipèlag que es desplega al llarg de la costa de les principals ciutats són ara accessibles gràcies a la creació de recorreguts per a bicicletes i de connexions en transbordador, així com a l’obertura d’àrees que prèviament havien estat propietats militars o industrials.

Aquestes dues tendències —la provisió d'escoles, biblioteques i esglésies com a llocs on la gent es pot reunir, així com la concepció dels espais naturals com quelcom que s'ha de fer accessible a tothom— tenen profundes arrels en la tradició cultural finlandesa. Són, també, mostres d’una bona disposició a adaptar-se de manera innovadora a les necessitats de la gent en un context cultural i geogràfic específic i, alhora, a donar resposta a les oportunitats que es presenten i als reptes que avui afrontem.

Juulia Kauste | Traducció de Teresa Navas