La sensació enganyosa, generada per les noves tecnologies, que sabem molt i coneixem molta gent es cura sortint de la zona de confort i obrint-se als altres en l’espai públic.

Gràcies a les noves tecnologies, que ens proporcionen una gran quantitat d’informació, tenim la sensació, considera l’escriptor, que sabem molt i que, a través de les xarxes socials, coneixem molta gent. Tot i que mai no hem parlat amb el nostre veí, en sabem moltes coses. Aquesta sensació de proximitat, combinada amb la protecció que ens ofereix la pantalla, ens resulta agradable, tranquil·litzadora, però no és més que una il·lusió. L’espai públic, opina Günday, suposa tot el contrari. Significa sortir a la cerca d’informació, en comptes d’acontentar-se amb la que ens serveixen. Significa trucar a la porta del veí, mirar-lo als ulls i preguntar-li qui és.

El seu espai públic favorit és la plaça Taksim, al centre d’Istanbul, on l’any 2012 van tenir lloc unes manifestacions multitudinàries. El que inicialment va ser una protesta contra la conversió d’un parc en un centre comercial, va esdevenir una manifestació històrica a favor de la democràcia, que va aplegar persones de molt diversa procedència, condició i conviccions, que, d’altra manera, mai no haurien coincidit. Trobar-se amb altra gent, compartint el mateix espai, i escoltar el que ens diuen és una bona manera de perdre por envers l’«altre».

Al març del 2017 Günday va pronunciar al CCCB la conferència «El preu de la por», en el marc del cicle de debats «Vella Europa, noves utopies».