Quan la tasca solitària d’un escriptor s’acaba i el seu llibre es publica i es difon, aquest és, per al filòsof, un moment de realització de l’espai públic.

Georges Didi-Huberman reflexiona sobre l’espai públic des de la seva experiència com a escriptor. El seu espai de treball és la taula, on un llibre s’anirà gestant lentament, fruit del treball solitari. Aquest treball és, a la vegada, solidari, ja que està consagrat a tothom i el seu destí final és convertir-se en un objecte públic. El moment en què el resultat d’aquesta tasca feta en soledat es publica, es difon i es fa accessible a tothom és, per a Didi-Huberman, el moment de realització de l’espai públic.

Parlant d’espais públics amb un significat especial, el filòsof en destaca les llibreries perquè són, conjuntament amb les biblioteques, veritables espais socials dels llibres. En particular, ressalta la llibreria La Central, situada al bari barceloní del Raval, ja que aplega llibres en diversos idiomes. És el multilingüisme el que converteix aquesta llibreria en un lloc exemplar de mentalitat oberta. L’espai públic, argumenta Didi-Huberman, no és només un lloc on la gent es troba per reconèixer-se en la seva identitat. És l’indret en el qual, a partir d’aquesta trobada, es dirigirà i s’obrirà als altres.