PRETEXT

Després de la Segona Guerra Mundial, l'espai públic de les ciutats europees quedà durant dècades abandonat a la seva sort. Predominaren, entre d'altres factors, la necessitat d'allotjar a les ciutats masses importants d'immigració, un escàs control sobre els fenòmens d'especulació urbanística, l'aplicació elemental i abusiva de les idees de separació en l'espai de les funcions urbanes i el protagonisme atorgat al transport privat. El resultat fou un creixement descontrolat de la urbanització, l'especialització exagerada d'usos i el pes devastador de la mobilitat privada motoritzada.

En aquest procés, l'espai públic fou considerat no rendible i, en conseqüència, tractat com un espai residual, com un espai en negatiu que anà perdent les seves potencialitats urbanes.

Però després d'una llarga etapa d'oblit i destrucció, des de començament dels anys vuitanta s'ha donat a Europa una lenta però tenaç tasca de recuperació de l'espai públic entès com a espai de trobada dels ciutadans, carregat de valors funcionals i simbòlics. Així, podem reconèixer avui en moltes ciutats del continent els mateixos esforços de millora i creació d'espai públic, que es sustenten en aturar la invasió de l'automòbil, recuperar espais industrials obsolets, portuaris o ferroviaris, crear nous parcs metropolitans, millorar els espais d'habitatge massiu en les àrees perifèriques, etc.

En les millors d'aquestes intervencions recents en l'espai públic urbà europeu, s'opta per una línia orientada decididament a pal·liar les desigualtats socials, s'aposta per la inversió pública en la creació d'un motor de regeneració econòmica i social, es busca el compromís amb un desenvolupament compatible amb la idea de sostenibilitat.

En tots aquests sentits, aquesta nova valoració de l'espai públic pretén molt més que dissenyar amb alts graus de qualitat els components físics de l'espai d'ús comú a les ciutats. Allò que es vol és, sobretot, recuperar la capacitat que tenen aquests àmbits públics d'allotjar activitat, diversitat, relació, intercanvi, sociabilitat, creació, cultura..., valors que caracteritzen els espais públics de les ciutats europees. I, al mateix temps, adequar els espais públics urbans i la pròpia ciutat als criteris de sostenibilitat local, regional i global.

Retornar als espais públics la seva multiplicitat d'usos com a llocs de trobada i relació, així com millorar l'entorn urbà en termes de sostenibilitat, és reconèixer el paper fonamental que des de sempre ha jugat l'espai públic en la definició de les ciutats europees.

OPORTUNITAT

El moviment de renovació i de creació d'espais públics que s'ha donat a Europa durant els darrers vint anys, no ha estat analitzat encara amb suficient profunditat. Els esforços exemplars portats a terme en ciutats com Barcelona o Lió no es poden generalitzar a tot el continent, malgrat l'existència de certs programes remarcables però, sovint, poc coneguts. I si és ben evident que no falten revistes especialitzades i premis que concerneixen al camp de l'arquitectura, també és cert que l'espai públic urbà no ha merescut un gran interès. No s'han valorat i reconegut els esforços importants fets per municipis i per professionals europeus en aquest terreny durant els darrers vint anys.

Atesa la maduresa aconseguida pel moviment de recuperació i creació d'espai públic europeu, així com l'efecte positiu que ha de suposar el reconeixement de la qualitat d'aquestes realitzacions, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i l'Institut Français d'Architecture van crear l'any 2000 el PREMI EUROPEU DE L'ESPAI PÚBLIC URBÀ, un guardó de caràcter biennal. L'èxit de la primera convocatòria, amb més de 80 realitzacions presentades i la implicació de 13 països europeus, va confirmar les expectatives i la necessitat d'ampliar el número d'institucions involucrades en la concesió i la divulgació del Premi. Així, per la convocatòria del 2002, el Premi compta ja amb el recolzament de cinc institucions quedant oberta l'entrada a altres possibles entitats en futures edicions.