Arquitecta i urbanista

Professora titular de Teoria Urbana i Disseny Urbà a l’Escola Politècnica Federal de Lausana (Suïssa), on dirigeix el Centre de Recerca de l’Hàbitat i el Lab-U, i a la Universitat IUAV de Venècia (IT). Va rebre el Grand Prix de l’Urbanisme el 2013; el títol de doctora honoris causa per la Universitat Catòlica de Lovaina el 2016, en el marc d’«Utopia for our Time»; el Premi de Cultura Flamenca d’Arquitectura el 2017, i la Medalla d’Or a la carrera de la Triennal de Milà el 2018. Juntament amb Bernardo Secchi, va fundar Studio (1990-2014) que va treballar en nombrosos projectes i iniciatives a Europa. Des del 2015, StudioPaolaViganò treballa en la transició ecològica i social de les ciutats, paisatges i territoris, dissenya projectes urbans i territorials i treballa en espais públics a Europa. El 2019 la seva obra va ser exposada a la Biennal de Shenzen i el 2021, a la Biennal de Venècia. El 2022 ha rebut el Premi Schelling de Teoria de l’Arquitectura

Entre les seves publicacions recents hi ha: «Life as a Common: Space for a New Biopolitical Project» in New Geographies 12, Commons, Mojdeh Mahdavi and Liang Wang, eds.,( Harvard University Press, 2022) , The Horizontal Metropolis. A Radical Project, amb Chiara Cavalieri Chiara. ed. (Zürich: Park Books, 2019); Territories of Urbanism. The Project as Knowledge Producer, (Routledge-EPFL Press, 2016); and  , iWater and Asphalt. The Project of Isotropy, conjuntament amb Bernardo Secchi and Fabian Lorenzo, eds.,(Zürich, 2016)