X
Aquest lloc web utilitza galetes de tercers perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant, considerarem que n’accepteu l’ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.

La importància del codisseny /coproducció com a metodologia per promoure unes ciutats justes i sostenibles

» 31/03/2017
  • mistra_davidsimon2_1.gif
«Existeixen diversos enfocaments de la coproducció/codisseny/cocreació transdisciplinària, i tots comparteixen aspectes clau com ara una participació àmplia i profunda».
(Article basat en la sessió de formació de l’Escola d’Hivern d’INTREPID del 16 de febrer de 2017)

Si bé el plantejament convencional de la producció de coneixements a càrrec d'experts es basa en l'experiència compartimentada, continua sent la pràctica predominant arreu del món, tant en contextos urbans como no urbans. De la mateixa manera, encara que les virtuts de la interdisciplinarietat tenen un ampli reconeixement, les estructures i sistemes institucionals d’organització i avaluació acadèmica en general perpetuen o fins i tot reforcen una disciplinarietat limitada.

D’altra banda, diverses formes d’investigació participativa, sovint iniciades en el context del treball de ‘desenvolupament’ als països del Sud, intenten anar més enllà d’una simple consulta als destinataris de les intervencions previstes i busquen la seva participació activa en la planificació i la presa de decisions. Tot i que de vegades funcionen, les pressions de temps i recursos acostumen a provocar el debilitament i les dreceres. Això redueix sistemàticament el grau de participació, a vegades a poc més que els breus exercicis de consulta tradicionals. Potser l’exemple més conegut és com l'Avaluació Rural Ràpida (RRA) va sorgir com una versió més ràpida i superficial de l’Avaluació Rural Participativa (PRA), un enfocament més vinculat a Robert Chambers (Chambers, 1994a, b, c).

Més recentment, algunes iniciatives destacades han provat de superar aquests problemes tot reunint els equips de les diferents parts interessades, inclosos els acadèmics, perquè duguin a terme investigacions conjuntes. És la base de la transdisciplinarietat (Lawrence, 2015; Simon i Schiemer, 2015). Per fer-ho, els investigadors dels diferents grups d'interès han de compartir les seves respectives interpretacions del problema en qüestió i acceptar que és un problema compartit que volen investigar. En cas afirmatiu, han de desenvolupar i aplicar la metodologia conjuntament, fer l’anàlisi i redactar junts els resultats, i donar suport a la part interessada o institució oficialment responsable de la seva aplicació.

Existeixen diversos enfocaments de la coproducció/codisseny/cocreació transdisciplinària, i tots comparteixen aspectes clau com ara una participació àmplia i profunda. Per això tenen el potencial de superar les deficiències de les estratègies d’investigació tradicionals i millorar la pertinència de les solucions i les possibilitats d’aplicar-les amb èxit (Polk, 2014; Durose i Richardshon, 2016). Tanmateix, no hi ha cap pla i cada procés s'ha de formular individualment. Per tant, aquestes gestions volen molt temps i els seus processos i resultats són incerts. Tot plegat fa que l’enfocament no resulti gaire atractiu per a algunes persones i parts interessades, que prefereixen les metodologies i processos d'investigació més senzills i previsibles. Fins i tot la presentació d'informes als organismes de finançament pot ser complicada perquè aquests processos no encaixen fàcilment dins dels rígids pressupostos anuals, programes d'activitats i cicles i modalitats de presentació d’informes anuals.

Els contextos de sostenibilitat urbana, que reflecteixen les preocupacions per la justícia o l’equitat, presenten alguns reptes particulars, que Mistra Urban Futures s’esforça per abordar per mitjà d’una sèrie d'aliances interinstitucionals a les cinc ciutats en què té plataformes d’investigació transdisciplinària en l’actualitat: Gothenburg i Malmö/Lund a Suècia, Sheffield/Manchester al Regne Unit, Ciutat del Cap a Sud-àfrica i Kisumu en Kenya. Aquestes ciutats, que tenen diferents grandàries des dels 200.000 fins als diversos milions d’habitants i estan situades en contextos geopolítics, socioculturals i socioecològics molt diferents de l’hemisferi nord i l’hemisferi sud, ens ofereixen bancs de proves experimentals molt variats. Cada plataforma té els seus propis plantejaments, desenvolupats o modificats perquè s’adaptin a la realitat local (Polk, 2014, 2015; Palmer i Walasek, 2016). En una nova sèrie d'accions que es desenvoluparan durant la nostra segona fase de treball, s'incorporarà un altre element d'originalitat interessant i complex: la investigació comparada estructurada entre les nostres plataformes d’investigació, en la qual cada plataforma triarà un projecte que s'ajusti a les necessitats locals dins dels temes d'investigació estratègica del Centre. Això permet que la investigació comparada tingui un important component d’aprenentatge introspectiu (‘avaluació formativa’) a més del tema d’investigació comparada substancial. Pel que sabem, mai abans no s’havia escomès aquesta investigació comparada sistemàtica a escala internacional. Així doncs, es força innovador i ens permetrà distingir la importància relativa de les circumstàncies i condicions locals en contraposició amb els problemes més generalitzables.

És molt important que les aliances institucionals donin suport a les activitats d’investigació. No només confereix a cada plataforma l’‘acceptació’ política i el suport de les seves institucions participants al màxim nivell, sinó que a més millora la situació del membre o membres del personal de cada institució que treballen en l’equip de coproducció, atès que el compromís d’investigació s’inclou formalment en les descripcions i expectatives normals del seu lloc. Aquestes disposicions també donen suport al membre del personal dins de la institució que té la responsabilitat oficial o legal d’aplicar els resultats i recomanacions de la investigació. Molts participants valoren especialment que es dugui a terme la investigació i se celebrin les reunions en les oficines de la plataforma, que serveixen de ‘lloc segur’ en el qual debatre, argumentar i reflexionar al marge de les limitacions, paràmetres i pràctiques laborables habituals de les seves respectives institucions. Els participants d’institucions no acadèmiques, en particular, ho acostumen a trobar motivador i estimulant, ja que no estan habituats a aquests debats i compromisos, que van més enllà dels seus paràmetres de treball normals.

D’altra banda, sovint les relacions de poder implícites, tant interpersonals entre els membres de l’equip com entre les institucions participants, continuen sent evidents i poden influir en els resultats. Potser també sigui inevitable que les limitacions estructurals i les relacions de poder tendeixin a circumscriure alguns paràmetres com, per exemple, a l’hora de definir què podria constituir un problema adequat per ser abordat per una institució concreta o els termes que delimiten la investigació i les mesures correctives posteriors.

Els reptes són considerables, però els mètodes de codisseny/coproducció transdisciplinaris tenen potencial per superar algunes de les contradiccions estructurals i interessos creats que han afectat els plantejaments convencionals de la producció i aplicació de coneixements a la recerca d’unes ciutats més sostenibles que es caracteritzin fonamentalment per ser accessibles, verdes i justes (Simon, 2016).

Lectures d’interès
Chambers, R. (1994a). The origins and practice of Participatory Rural Appraisal, World Development 22(7), pp. 953-969.

Chambers, R (1994b). Participatory Rural Appraisal: Analysis of experience, World Development 22(9), pp. 1253-1268.

Chambers, R. (1994c). Participatory Rural Appraisal: Challenges, potential and paradigm, World Development 22 (10), pp. 1437-1454.

Durose, C. i Richardson, L. (eds) (2016). Designing Public Policy for Co-production. Bristol: Policy Press.

Lawrence, R. (2015). Advances in transdisciplinarity: Epistemologies, methodologies and processes, Futures 65, pp. 1-9.

Palmer, H. i Walasek, H. (eds) (2016). Co-production in Action. Gothenburg: Mistra Urban Futures http://www.mistraurbanfutures.org/en/annual-conference/conference-book

Polk, M. (2014). Achieving the promise of transdisciplinarity: A critical exploration of the relationship between transdisciplinary research and societal problem solving, Sustainability Science 9(4), 439-451. DOI: http://dx.doi.org/10.1007/s11625-014-0247-7

Polk, M. (2015). Transdisciplinary co-production: Designing and testing a transdisciplinary research framework for societal problem solving, Futures 65, pp. 110-122. http://dx.doi.org/10.1016/j.futures.2014.11.001

Polk, M. (ed) (2015). Co-producing Knowledge for Sustainable Cities. London: Routledge.

Simon, D. (ed) (2016). Rethinking Sustainable Cities: Accessible, green and fair. Bristol: Policy Press. Disponible en accés lliure a https://oapen.org/search?identifier=613676;keyword=Rethinking%20Sustainable%20Cities

Simon, D. i Schiemer, F. (2015). ‘Crossing boundaries: complex systems,
transdisciplinarity and applied impact agendas’, Current Opinion in Environmental Sustainability 12, pp. 6-11, DOI: http://dx.doi.org/10.1016/j.cosust.2014.08.007