X
Aquest lloc web utilitza galetes de tercers perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant, considerarem que n’accepteu l’ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
Imatge prèvia a la intervenció. Negligides i mancades de bona accessibilitat, les Hortes de Baix es van anar convertint en els darreres de Caldes de Montbui.  © CICLICA & CAVAA

ABANS

Imatges  (14)

DESPRÉS
 

descripció

estat anterior

El topònim de Caldes, probablement originari del llatí Aquae Calidae (aigües calentes), està carregat d’antiguitat i d’afecte per l’aigua. Aquesta vila mitjana, situada a poc més de vint-i-cinc quilòmetres de Barcelona, es va desenvolupar al voltant d’unes de les termes romanes més ben conservades de la península ibèrica. Durant segles, les seves aigües minerals, que brollen del subsòl a 74ºC —una de les temperatures més altes entre les fonts termals europees—, han atret forasters que venien a guarir-se o a descansar. Això explica l’abundància de balnearis seculars a la vila i, en conseqüència, la seva consolidació com a destinació turística i lloc d’estiueig.

Però les aigües de Caldes no només tenien usos medicinals i recreatius. Des d’antic, els sobrants de les termes abastien els safareigs públics i, encara després, servien per regar les Hortes de Baix quan la riera anava seca. Aquest espai patrimonial de regadiu de prop de quatre hectàrees ocupa tres bancals esglaonats al peu de la parròquia de Santa Maria, a la vora occidental del nucli antic. Però la principal escomesa d’irrigació, una sèquia feta amb murs de pedra de tres metres d’alçada, va sortir malparada de la febre urbanitzadora de finals del segle XX. El cobriment de la riera de Caldes va facilitar que s’hi comencessin a abocar bona part de les aigües fecals del nucli urbà. Aquestes arribaven a la sèquia major, on les males olors delataven el risc sanitari per a uns horts que, negligits i mancats de bona accessibilitat, es van anar convertint en els darreres de la vila. Desanimats, envellits i sense perspectiva d’un relleu generacional, els hortolans van anar deixant les eines mentre es desarticulava la seva comunitat de regants.

objecte de la intervenció

La degradació social i ambiental de les Hortes de Baix es va perllongar fins l’any 2012, quan la Taula Municipal d’Espai Públic va recollir el clam per disposar d’aigua neta, reactivar la producció hortícola local i millorar la connexió del nucli antic amb el seu entorn agrari patrimonial. El primer requeriment coincidia amb l’aparició imminent d’una normativa europea que exigeix als municipis que les aigües que aboquen als cursos fluvials tinguin la mateixa qualitat que quan va ser-ne extreta. A més, la gestió sostenible de l’aigua era condició necessària per abastir l’horticultura local. Un cop rescatades de l’oblit i la negligència, les hortes podrien constituir, a més d’un territori productiu, un espai públic pedagògic i de relació amb la natura.  

descripció

Al llarg de dos anys i mig, una setantena d’hortolans es van implicar en un procés participatiu que, de bon principi, va servir per cohesionar i apoderar la comunitat de regants. Assistits pels arquitectes, van començar a cartografiar les seves parcel·les i fer una diagnosi de l’estat dels recs. Aviat van detectar la necessitat de canalitzar les aigües fecals provinents de la riera per tal de revertir la contaminació de la sèquia major. Davant la impossibilitat de seguir disposant de la seva aportació d’aigües pluvials, van tenir l’astúcia d’aprofitar les aigües sobrants dels balnearis, que, tot i ser aptes per al reg, acabaven malbaratades a les clavegueres.

Un cop tenien aigua neta, encara calia refredar-la i harmonitzar-ne el cabal amb els diferents pics de demanda per al reg. Per això van construir en el bancal superior una bassa comunitària que reparteix equitativament entre totes les parcel•les dues tandes d’irrigació setmanals. Un innovador sistema de depuració natural garanteix la qualitat de l’aigua estancada a la bassa, on floten una sèrie de jardineres amb plantes aquàtiques que assimilen la matèria orgànica.

També es va restaurar la xarxa de sèquies filloles que reguen les parcel•les i que segueixen funcionant per gravetat, a base de comportes manuals i sense cap necessitat de sistemes mecanitzats. Basades en el reciclatge i l’autoconstrucció, totes les actuacions respecten tant el patrimoni material de l’hort com el patrimoni intangible de la seva gestió, que recau en la comunitat de regants. Els pitxolins de les arquetes de repartiment, les toves ceràmiques col·locades a sardinell al llarg de les sèquies o les tanques de malla ramadera que separen de nou les parcel·les traspuen una informalitat ben pròpia de l’autèntic paisatge hortolà. Perquè tothom pugui gaudir-ne, es va instal·lar sobre la sèquia major una passarel·la per a vianants que respecta els murs de pedra originals. A més de facilitar l’accés als horts, els mostra des d’una posició elevada i connecta la plaça de l’església amb els afores de la vila.

valoració

Malgrat ser fruit d’operacions simples i subtils, la recuperació de les Hortes de Baix ha revertit en benefici de Caldes de Montbui des d’una complexa superposició de dimensions diferents. A nivell urbà, ha convertit un garbuix de propietats desarticulades, inaccessibles i amagades als darreres de la vila en un espai públic principal que posa el contacte amb la natura a l’abast de tothom. A nivell productiu, la intervenció ha revitalitzat un territori erm i, gràcies a la col•laboració d’un pla municipal d’ocupació, ha rescatat de l’atur i la frustració persones que s’han enfortit amb els valors de la coproducció i l’autogestió.

En un món cada cop més globalitzat, la defensa d’aquesta mena d’activitat agrícola serveix per explorar les possibilitats d’una sobirania alimentària basada en la producció sostenible i el consum responsable de queviures locals i de temporada. A nivell cultural, la intervenció no només permet reconèixer el valor patrimonial del paisatge hortolà. També contribueix a evidenciar la riquesa intangible de tradicions gairebé perdudes i de les quals es poden extreure lliçons tan útils per a les generacions futures com que s’ha de fer un ús sensat de l’aigua. Perquè cal tenir ben present que l’aigua és vida.

David Bravo


Recovery of the Irrigation System. Caldes de Montbui (Spain). JOINT WINNER. European Prize for Urban Public Space 2016 (English) from CCCB on Vimeo.

Comenta i vota l'obra

Votacions
Valor promig: 4.4 / Vots: 19
 
Comentaris
Inserirem la teva valoració al web al més aviat possible. Per evitar abusos el teu comentari serà revisat per un moderador. Gràcies per la teva participació.
Fes el teu comentari »
Si us plau, escriu el text que es mostra a la imatge:
  • Núria González
    Enviat Divendres, 23 de Septembre, 2016
    El projecte de les hortes de Caldes de Montbui, és espectacular per la seva senzillesa i eficàcia al mateix temps. Un projecte seductor que de moment no està finalitzat i que vull deixar la pregunta per l'ajuntament, la regidoria d'urbanisme, i que manifesti quan veurem finalitzada l'obra. Moltes gràcies als autors per la tasca tan autèntica!
La passarel·la per a vianants instal·lada sobre la sèquia major facilita l’accés als horts, els mostra des d’una posició elevada i connecta la plaça de l’església amb els afores de la vila.  © Adrià Goula

fitxa tècnica

CIUTAT: Caldes de Montbui (17.156 habitants)

PAÍS: Espanya

INICI DE PROJECTE: 2012

INICI DE LES OBRES: 2014

FI DE LES OBRES: 2015

SUPERFÍCIE: 37.000 m2

COST: 938.816 €

LLOC WEB: ciclica.eu/work/bassa-i- (...)

crèdits

PROMOTOR:

Conselleria de Sostenibilitat i Espais publics, Ajuntament de Caldes de Montbui.

AUTORS:

Marta Serra Permanyer, Jordi Calbetó Aldomà, Elena Albareda Fernandez

Panells presentats