X
Aquest lloc web utilitza galetes de tercers perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant, considerarem que n’accepteu l’ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
Imatge de la plaça Nova (Novi trg) prèvia a la intervenció. La majoria dels espais riberencs havien caigut a mans del trànsit rodat o l’aparcament indiscriminat i pocs d’ells eren exclusius per als vianants.

ABANS

Imatges  (31)

DESPRÉS
 

descripció

estat anterior

Després de penetrar a la capital eslovena pel sud, el riu Ljubljanica descriu un pronunciat meandre que voreja la falda septentrional del turó del Castell i abandona el nucli urbà cap a llevant. Al segle xviii, per posar fi als freqüents desbordaments de la conca, es va obrir el canal de Gruber (Grubarjev prekop), que fa drecera pel costat meridional del promontori, tot confinant en una illa el nucli antic. Excepcionalment ben conservat, aquest aïllat centre històric acumula un generós repertori d’estils arquitectònics que, des del Barroc fins a la Secessió de Viena, reflecteixen la posició de Ljubljana com a cruïlla cultural i geogràfica entre el sud llatí i el nord germànic. Un cop amansit el riu, la ciutat es va poder expandir cap al nord gràcies a la construcció d’un bon nombre de ponts.

Alguns dels més remarcables, com el pont Triple (Tromostovje, 1932) o el pont dels Sabaters (Čevljarski most, 1931), són obra de l’arquitecte Jože Plečnik, que, a partir dels anys trenta del segle xx, va compassar el curs fluvial amb una profusa i variada col·lecció d’edificis, places, canals, dics i parcs de ribera. Reconeixent el paper vertebrador del riu i dotant-lo d’una monumentalitat culta i amable, Plečnik va voler fer de Ljubljana la nova Atenes, una ciutat il·lustrada i modèlica. Amb aquesta voluntat, va recollir l’arquetip de l’estoa per ordenar un tram de la riba dreta amb la porxada del mercat de Tržnica i el model de l’àgora per reconstruir, a la riba esquerra, la plaça del Congrés (Kongresni trg).

Amb el tombant del present segle, però, el riu s’havia distanciat de l’esperit que Plečnik havia aconseguit donar-li, fins al punt de perdre el seu protagonisme com a espai públic principal. Mancats d’infraestructures actualitzades, la majoria dels espais riberencs havien caigut a mans del trànsit rodat o l’aparcament indiscriminat i pocs d’ells eren exclusius per als vianants. Això va afeblir dràsticament els atractius del centre històric, assolat pel declivi econòmic del comerç i l’abandonament d’una població que preferia anar a viure als afores. Tot plegat amenaçava Ljubljana amb les nefastes conseqüències de la dispersió urbana.

objecte de la intervenció

A partir de l’any 2004, l’Ajuntament de Ljubljana, en col·laboració amb diverses empreses municipals, va destinar una ambiciosa inversió pública de més de vint milions d’euros al redreçament d’aquesta situació. Durant un període de temps admirablement curt, va coordinar diversos equips de professionals locals en el desenvolupament d’un seguit d’intervencions puntuals, realistes i viables, però articulades dins d’un sistema urbà de gran abast.

El riu Ljubljanica, com a fil conductor d’aquest sistema, havia de reprendre el paper que li havia donat Plečnik. Al voltant de les seves aigües, la millora de la qualitat de vida a l’aire lliure fomentaria la sociabilitat i estimularia la regeneració econòmica de la ciutat vella. Es tractava, en definitiva, d’incrementar la força d’atracció del centre per contrarestar la negativa tendència a la dispersió urbana.

descripció

Desplegada al llarg de més de dos quilòmetres de riu, la intervenció arrenca, aigües amunt, al punt on se separen el curs original del Ljubljanica i el canal de Gruber. Aquí, una nova passarel·la per a vianants (2010) connecta el Jardí Botànic de la Universitat de Ljubljana, la més antiga institució científica i educativa d’Eslovènia, amb el nou Parc Municipal de Špica (2010), un espai verd riberenc que remata el vèrtex meridional de l’illa on es troba el centre urbà. Els primers tres-cents metres de la riba esquerra del canal han estat objecte d’una restauració paisatgística que en potencia alhora el caràcter natural i l’accessibilitat.

També s’ha restaurat el dic de Trnovo (2010), a la riba esquerra del tram de riu, que, seguint set-cents metres aigües avall, arriba fins a la confluència amb el Gradaščica, un afluent del Ljubljanica. La trobada d’aquest curs menor amb l’avinguda Barjanka, artèria principal d’accés a la ciutat, s’ha resolt amb un nou pont (2008), homònim de la via, i un parc fluvial (2008), homònim del parc. El nou viaducte és veí del pont de Trnovo, obra de Plečnik i centre del districte que duu el mateix nom.

Aigües avall del Ljubljanica, poc després de la desembocadura del Gradaščica, les ribes van adquirint un caire més urbà. Aquí s’ha restaurat l’antic pont de Hradecki (2011), així com els dics Krakovo (2010) i Breg (2010), ambdós a la riba esquerra. El dic Breg ofereix unes grades a la plaça Nova (Novi trg), que també ha de ser renovada. Es tracta d’una de les places més antigues de la ciutat, adjacent a la Biblioteca nacional i universitària, que també és obra de Plečnik.

Uns cent cinquanta metres en el sentit del corrent, encara a la riba esquerra, hi ha el dic Hribarjevo, amb la plaça Dvorni, ambdós restaurats poc abans d’aquesta intervenció. A la riba oposada, perpendicularment al dic Cankarjevo, hi ha el carrer Ključavničarska (2009), que duu cap al turó del Castell i que també ha estat objecte de restauració. A partir del pont Triple, a la riba esquerra, s’ha dotat el dic Petkovškovo d’un pavelló (2006) que s’aboca sobre el riu amb unes grades en voladís per tal oferir una de les millors vistes cap al turó del Castell. El nou pont del Carnisser (2010), exclusiu dels vianants, uneix el centre del dic de Petkovškovo amb l’estoa que Plečnik va aixecar com a façana fluvial del mercat de Tržnica. Prop de quatre-cents metres aigües avall, la intervenció finalitza amb la inserció del nou pont del Gra (2010), proveït d’una graderia en voladís, connectada a un embarcador que flota arran de l’aigua.

valoració

La renovació de les ribes del riu Ljubljanica al seu pas pel centre històric de la capital eslovena és fruit d’un esforç col·lectiu que, concentrant els recursos en operacions puntuals i optimitzant la coordinació entre diversos promotors i autors, recull el somni humanista de Plečnik i li dóna continuïtat. Les ribes són ara plenament accessibles, tant en el sentit longitudinal dels seus dics com en la relació transversal que estableixen amb els teixits adjacents. Convertit en un espai públic unitari i alhora profús en indrets especials, el riu transmet al centre històric prou atracció gravitatòria per contrarestar les forces centrífugues de la dispersió urbana.

David Bravo

Comenta i vota l'obra

Votacions
Valor promig: 4.0 / Vots: 111
 
Comentaris
Inserirem la teva valoració al web al més aviat possible. Per evitar abusos el teu comentari serà revisat per un moderador. Gràcies per la teva participació.
Fes el teu comentari »
Si us plau, escriu el text que es mostra a la imatge:
  • Slobodan Markovic
    Enviat Dissabte, 30 de Juny, 2012
    It looks great!
    Intelligent, simple, low cost solutions, the best way.
    Ljubljanica has not lost its intimacy and charm (as "grand projects" often do).
    And bicyclists, have you included them?
Imatge de la plaça Nova (Novi trg) un cop renovada.

fitxa tècnica

CIUTAT: Ljubljana (265.881 habitants)

PAÍS: Eslovènia

INICI DE PROJECTE: 2004

INICI DE LES OBRES: 2006

FI DE LES OBRES: 2011

SUPERFÍCIE: 65.000 m2

COST: 20.100.000 €

crèdits

PROMOTOR:

Mestna občina Ljubljana, Turizem Ljubljana, Javno podjetje Energetika, d.o.o., Kranjska investicijska družba, d.o.o.

AUTORS:

Boris Podrecca, ATELIER arhitekti (Jurij Kobe, Špela Kokalj, Maja Kovačič, Urša Podlipnik, Ljuba DallaValle, Jakov Brdar, Nataša Blažko, Tanja (Bojc) Paulin, Tomaž Habič), BB ARHITEKTI (Breda Bizjak), ATELJE VOZLIČ (Vesna Vozlič Košir, Matej Vozlič), DANS arhitekti (Miha Dešman, Katarina Pirkmajer Dešman, Eva Fišer Berlot), TRIJE arhitekti (Andrej Mercina, Ksenija Intihar, Nina Juratovec, Nika Svetina), MEDPROSTOR (Jerneja Fischer Knap, Rok Žnidaršič, Samo Mlakar), URBI (Saša Dalla Valle, Tea Fink)