Gaël Faye és escriptor i cantant de rap. Faye va haver de deixar la seva ciutat natal, Bujumbura (Burundi), i anar-se’n a París als tretze anys fugint de la guerra civil i el genocidi tutsi a Ruanda. A la banlieue propera a Versalles va descobrir el rap i el hip-hop. Actualment, Faye ja té dos discos en solitari i una novel·la, Petit país (Salamandra, 2018). L’escriptor i raper es va entrevistar amb Espais Compartits el darrer mes de febrer aprofitant la seva visita al CCCB.

Durant l’entrevista, Gaël Faye va parlar de les seves tres ciutats: Bujumbura, on va néixer i passar els primers anys de vida; París, on va passar la resta de l’adolescència i joventut, i Kigali, ciutat on resideix la meitat de l’any que no és a París. Faye descriu Bujumbura com una ciutat agradable i fàcil gràcies a la seva «escala humana»; Kigali com una ciutat en mutació plena de pendents on és difícil viure-hi després del genocidi ja que no té ni centre ni unitat, i París com una ciutat formidable feta per al vianant on el cotxe és secundari.

Pel que fa als seus espais públic preferits, Faye destaca el Centquatre 104 de París pel seu caràcter gairebé utòpic on tenen lloc una multiplicitat d’activitats en paral·lel: concerts, cafè, dansa improvisada, espai de lectura… A Kigali recorda l’Ishyo Arts Centre gràcies al seu caràcter obert, on pots entrar siguis qui siguis.

Finalment, Faye parla de les Maisons de la Jeunesse et la Culture de París i afirma que, gràcies a aquests espais, ell ha esdevingut músic i escriptor. La qualitat d’aquells espais era que no estaven dirigits a un objectiu o una funció concreta, sinó que eren, abans de res, un espai d’intercanvi sense fronteres, de manera similar als «Spoken Word», bars on tenen lloc trobades de Slam Poetry. Faye reivindica els llocs que acullen persones de categories socials diferents a fi que s’escoltin entre elles. L’escriptor adverteix que les ciutats corren el risc de perdre la seva capacitat de fer interaccionar els seus habitants.