Estat previ
El riu Segre, que travessa la ciutat de Lleida, ha creat al llarg de la història importants problemes als seus ciutadans. Entre 1950 i 1970, període de màxim desenvolupament econòmic i urbanístic de la ciutat, no es va fer cap esforç per integrar-lo a la ciutat i es convertí en una barrera que impedia la comunicació entre el centre urbà i el conjunt de barris i poblats de barraques del marge esquerre del riu ocupats per habitants de raça gitana. El 1982 es produí un important desbordament del riu que provocà la inundació parcial de la ciutat i com a conseqüència directa la reivindicació per part de la ciutadania per obtenir solucions a aquest problema. D'altra banda tant les aigües com els espais de ribera adjacents al riu, patien un procés de degradació insostenible a causa de l'abocament directe de contaminants i de residus allà on els habitants de les barraques i també els pescadors i piragüistes realitzaven diverses activitats com la rentada de cotxes, l'extracció de fusta o la pràctica d'esports que provocaven un impacte negatiu sobre l'ecosistema de ribera. En concret, aquestes activitats practicades de forma incontrolada amenaçaven, entre d'altres, la conservació de "La Mitjana", àrea de gran valor ecològic localitzada a l'entrada urbana del riu.Objecte de la intervenció
Davant la pressió ciutadana, l'Ajuntament de Lleida decidí portar a terme el projecte de reordenació del riu al seu pas per la ciutat, centrant els objectius principals en els següents punts: canalització del tram urbà del riu per disminuir el risc de desbordament; integració del riu, eliminant l'efecte barrera que impedia la comunicació fluida entre ambdós marges; eliminació de les activitats de caràcter marginal que es realitzaven als marges del riu; potenciació de l'ús lúdic i educatiu mitjançant l'ordenació dels seus espais adjacents i programació d'activitats relacionades amb l'educació mediambiental; millorament de la qualitat de les aigües del riu controlant l'abocament de contaminants; i protecció de l'ecosistema de ribera de la zona de "La Mitjana". Amb aquest ambiciós programa la iniciativa va ser liderada i coordinada per l'Ajuntament de Lleida i el seu equip tècnic, que es va encarregar d'impulsar i negociar políticament les accions oportunes per implicar, quant a suport financer i tècnic, d'altres administracions (Ministeri de Foment i Generalitat de Catalunya).Descripció
La canalització del riu Segre en el seu tram urbà ha assegurat la permanència d'una làmina estable d'aigua, reordenant els espais colindants en un gran parc urbà de tipus lineal. La dimensió urbana del projecte ha permès la canalització del riu, entesa no únicament com una gran obra d'enginyeria hidràulica, sinó també com a generadora d'espais d'esbarjo per als ciutadans. El disseny s'estructura essencialment en un canal d'aigües baixes de 36 m d'amplada, ubicat en una posició centrada respecte a un dels vans centrals dels ponts existents i amb una zona lleugerament atalussada cap als laterals amb un gran tapís verd conformat per 16.000 m2 de gespa (especialment resistent a les inundacions per un tractament d'adob ecològic i de fosfosilicat que reté la terra) inundada uns quants dies a l'any i apta per a ús lúdic la resta de mesos. El marge dret s'estructura en una franja lineal que combina plaques de gespa rectangulars amb pedra d'escullera. El parc està equipat amb tot el mobiliari necessari (850 punts de llum) i disposa d'un arbrat de 700 unitats pertanyent a tres espècies diferents. A més, i paral·lel al parc, s'ha creat un passeig urbà de quasi 3 km. a l'alçada dels murs, contribuint a realçar tot el conjunt. Un aspecte remarcable és l'accessibilitat de tot el conjunt, que està comunicat amb els passeigs laterals mitjançant escales i rampes. Per reduir el nivell de contaminació de les aigües s'ha construït una Estació Depuradora d'Aigües Residuals (en funcionament des de 1994) i s'ha elaborat un Pla d'Ordenació i Gestió de la zona de "La Mitjana", convertint-lo en un Parc Natural de gairebé 100 hectàrees i amb quatre àrees zonificades: àrea d'ús públic per a activitats d'oci i esportives, àrea d'interpretació ambiental per a ús pedagògic, àrea d'interès natural amb espais reservats per a l'observació de la fauna i la flora, i àrea de reserva natural d'alt interès biològic. Passada "La Mitjana" i com a avantsala del gran parc urbà, al costat de les comportes de Pardinyes, s'hi troba un petit llac de 400 m d'amplada que es va estrenyent paulatinament fins a l'inici del canal d'aigües baixes. Tota l'operació ha estat completada amb la construcció de tres nous ponts que milloren la connexió entre els diferents barris d'ambdós costats del riu (Pont de la Universitat 1993, Passarel·la Cappont per a vianants 1999 i Pont de Pardinyes 1995, tots tres de 160 m. de llargària).Valoració
En totes les actuacions portades a terme s'ha procurat integrar els diferents grups socials involucrats i en aquesta línia, l'Ajuntament de la ciutat ha promogut l'organització del moviment ciutadà, recolzant la participació de les associacions veïnals dels barris implicats i dels clubs esportius de pesca i piragüisme. Per fomentar la participació ciutadana, la Corporació Municipal va promoure una campanya de difusió de les actuacions definides en el programa que va ser secundada per diverses associacions ecologistes, pel Col·legi d'Arquitectes i l'Associació de Veïns de Pardinyes, entre d'altres. Els objectius inicials han estat del tot acomplerts i d'aquesta manera s'ha aconseguit suprimir l'efecte barrera del riu, col·laborant en la dinamització del centre històric de la ciutat i de la seva activitat comercial. Ara, els ciutadans tenen més facilitats per desplaçar-se entre els barris i, per tant, ha disminuït l'ús de l'automòbil. El parc urbà és molt utilitzat pels ciutadans i permet no haver-se de desplaçar fora del nucli urbà per fer pràctiques esportives o d'oci. La qualitat de l'aigua ha millorat i la vegetació de ribera ha estat restaurada. S'ha aconseguit un elevat grau de participació en els projectes d'educació mediambiental desenvolupats al Parc Natural de "La Mitjana" (5.000 visitants anuals), malgrat algunes activitats marginals generadores d'impactes negatius en el medi, que s'han traslladat a altres indrets i per tant no han desaparegut definitivament. El risc d'inundació per desbordament del cabdal del riu, és avui dia pràcticament nul (l'obra permet encabir un cabal de fins a 3.500 m3 per segon). El Parc del Segre s'ha convertit, sens dubte, en un dels parcs fluvials més extensos i importants d'Europa.Albert García Espuche, arquitecte
[Darrera actualització: 02/05/2018]
