Estat previ
Osijek, malgrat ser una ciutat d'escala mitjana (105.000 habitants) és la quarta ciutat de la República de Croàcia i la capital de la regió d'Eslavònia i al seu entorn hi graviten uns 900.000 habitants. A causa del seu emplaçament estratègic (a tocar de la frontera hongaresa) ha estat un pol permeable a diverses influències amb un passat històric que l'ha dotat d'un patrimoni arquitectònic molt remarcable. El teixit històric de la ciutat està constituït per tres tipus d'ocupació urbana: la ciutat alta (Gornji grad); el nucli històric de Trvda (l'antiga colònia romana Mursa, fortalesa medieval a inicis del s. XI i posteriorment ciutadella militar bastida pels austríacs a començaments del s. XVIII) i la ciutat baixa (Donji grad). Aquests tres nuclis es van anar connectant en un procés continu fins a integrar els nous espais perifèrics i industrials. La ciutat és travessada pel riu Drava (afluent del Danubi) i ha anat creixent principalment al seu marge dret. Fins al final de la Segona Guerra Mundial, la configuració de les dues riberes del riu no havia estat regulada. Les necessitats del port fluvial van propiciar un fort desenvolupament econòmic amb la construcció de nombroses instal·lacions industrials: molls, terminals, magatzems, etc. A partir dels anys 60 es plantejà la primera reflexió seriosa d'arranjament de la zona en relació a un seguit de projectes que també poguessin solucionar el problema de les freqüents crescudes del riu. El 1973 s'aprovà l'estudi i realització del pla general Osijek 2000. El pla sorgí durant un període d'intensa empenta industrial i constructiva, quan les expectatives de creixement econòmic i demogràfic del país eren optimistes. En aquesta època es funda la Universitat (1975), es construeixen noves indústries, el mercat de treball augmenta, es construeixen habitatges, es desenvolupen noves infrastructures municipals, es renoven carrers i places, i la cultura urbana agafa un fort impuls. Durant aquests anys la ciutat experimenta un canvi significatiu en relació al riu i a la seva qualitat de vida, i la població arriba als 150.000 habitants.Objecte de la intervenció
El Pla Osijek 2000 cal considerar-lo com un pla general o estratègic d'actuació global dins de la ciutat. D'aquest pla se n'han elaborat diferents plans parcials. Els objectius principals s'emmarquen en la regulació i formació de nous espais públics així com en la preservació i elaboració dels potencials ecològics i paisatgístics de la regió. Des d'un principi es plantejà la necessitat d'una ordenació lògica i racional del teixit urbà existent i la creació d'una futura expansió de la ciutat, tractada amb criteris de desenvolupament sostenible, vers la ribera esquerra del riu. El Drava i els seus marges esdevenen un eix composicional de gran atractiu a partir del qual es poden concentrar les activitats lúdiques i recreatives dels ciutadans. D'aquesta manera, els models de "el riu a la ciutat" i "la ciutat al riu" donen nom a la intenció proposada.Descripció
El pla ha volgut potenciar diferents àrees de la ciutat, zonificant-la per activitats. D'una banda, s'ha intervingut a la zona del centre de la ciutat, a l'oest, connectant-la directament amb el riu i pel sud amb els nous barris i les estacions de tren i autobús. Aquí s'hi concentren diversos equipaments lúdics i esportius: l'hipòdrom amb el club d'equitació, el centre d'esports, el parc central amb el club de tennis, el club de rem "Iktus" i la zona de jocs infantils. En aquesta mateixa àrea s'han transformat en zones per als vianants alguns espais singulars: el 1976-79, la plaça "Ante Starcevic" (abans utilitzada com a zona d'aparcament incontrolat) on s'han instal·lat cafès, botigues i altres serveis comercials. La plaça ha estat enriquida amb l'escultura "Gent"(obra de l'escultor croata B. Ruzic) i una font. A més, disposa d'un espai subterrani "Zimski trg" o "plaça d'hivern" que inclou una oficina de correus i una gran zona comercial. Inicialment, es va plantejar la possibilitat de fer-hi un aparcament subterrani, però aquesta proposta s'oposava a la idea de l'artífex del projecte, que ja en aquella època defensava la preservació del centre com a espai per a vianants. Adjacent a la principal via per a vianants ("Kapucinska") es troba la zona coneguda com a "Blok centar" realitzada entre 1971-74, al voltant de la qual s'ha erigit un sector terciari tancat al trànsit rodat que ha donat vida a la ciutat, allà on abans hi havia jardins abandonats, magatzems i barraques. En aquest espai s'hi construí un enorme edifici de més de dotze plantes, utilitzat també com a hotel, que es va preveure que arranqués des de la cota més baixa possible per evitar al màxim l'impacte visual que produeix. Pel que fa a l'actuació en el marge esquerre del riu, hi trobem el parc zoològic, una zona natural de bosc i un nou centre públic recreatiu -realitzat entre 1979 i 1985- conegut popularment com a Kopika (Copacabana), dotat de piscines, platja fluvial, camps de futbol, bàsquet i voleibol (aquest darrer sobre la sorra). Aquest espai recreatiu compta amb una extensió aproximada de 10 hectàrees on abans hi havia prats amb barraques i magatzems militars. Més a l'oest, s'hi troba la zona de "Krunska tvrdava" (la ciutadella de la Corona bastida el 1714 com a complement defensiu de Trvda) que ha estat rehabilitada arquitectònicament en l'espera de convertir-se en un important equipament cultural amb restaurants i altres serveis. Les dues zones tractades a ambdós costats del riu -6 km de llargària- presenten llargues avingudes tancades al trànsit rodat (amb una longitud de 2,6 km al marge dret i 2 km a l'esquerre), amb la vocació constant d'acostar el riu als ciutadans. El riu, navegable, amb 250 m. d'amplada, connecta les dues zones mitjançant un pont per a vianants bastit el 1977-78. Abans que aquest pont fos construït només hi havia un ferri complementari als altres dos ponts que es troben més a l'oest: un per al transport rodat i de vianants i un altre de ferroviari.Valoració
L'operació Osijek 2000, que s'està realitzant des del 1973, encara no està completament finalitzada. El 1991, la Guerra dels Balcans va deturar el procés de renovació que s'estava duent a terme i actualment el projecte es troba en un període d'estancament, ja que les inversions es destinen majoritàriament a la reconstrucció d'infrastructures públiques (carreteres, ponts, etc.) malmeses per la guerra. La zona de nous habitatges per a 50.000 habitants que ha d'acollir el marge esquerre del riu, entre el zoològic i el bosc, no ha estat encara realitzada. Després d'un seguit d'estudis sobre la qualitat del sòl i de les aigües subterrànies, la guerra va aturar el seguiment dels treballs i de moment es treballa en l'adaptació del projecte urbanístic, deixant la seva execució per a més endavant. Actualment, en aquest indret encara s'hi troben habitatges sense regulació i alguns restaurants. També cal acabar de definir l'ús de l'equipament cultural de Kronenwerk, i també s'ha de realitzar la construcció de dos ponts que facilitin el transport i el flux de ciutadans entre les dues riberes del riu. Un d'ells es situarà entre el port i el futur eixample de la ciutat i l'altre, més a l'oest, es destinarà al trànsit rodat i ferroviari.Independentment d'aquestes mancances, l'objectiu del pla ha estat sobradament acomplert. Es calcula que aproximadament entre 20.000 i 30.000 persones gaudeixen de les llargues avingudes per a vianants paral·leles al riu i de la vasta zona d'oci del marge esquerre. També cal valorar, des de la perspectiva actual, l'esforç realitzat durant l'època de l'inici del projecte, per formar un centre tancat al trànsit rodat que combinés de manera equilibrada la recuperació d'espais d'ús ciutadà amb l'impuls comercial i econòmic de la ciutat. En resum, el pla ha creat escola i avui es parla d'una metodologia de treball que s'ha aplicat a altres ciutats croates.
Albert García Espuche, arquitecte
[Darrera actualització: 02/05/2018]
