Estat previ
El territori del Samuntà o la muntanya, al nord del municipi de l´Hospitalet, es trobava ocupat fins a mitjan segle xviii per algunes masies escampades entre terres de conreu. El creixement de la població a partir del segle xix, acompanyat de canvis importants en l´agricultura i la implantació d´indústries, va comportar un seguit de transformacions a la zona que es materialitzaren en la construcció del Canal de la Infanta i l´establiment de la línia ferroviària. Però fou al segle xx quan el Samuntà s´urbanitzà, especialment a partir de les dècades dels seixanta i setanta, i els camps de Pubilla Casas, Can Serra, la Florida i les Planes van desaparèixer sota l´onada constructiva de blocs i polígons.Situat en aquesta zona del Samuntà, l´espai de l´actual parc quedà ocupat per bòbiles i una fàbrica de productes químics, al costat del cementiri de l´Hospitalet. Les dues xemeneies que ara sobresurten entre els pins ens recorden aquest passat industrial recent.
Objecte de la intervenció
La falta d´equipaments fou una de les conseqüències més greus de l´especulació del sòl i la manca de planificació dels anys seixanta. El Pla General Metropolità de 1976 intentà posar fre al creixement indiscriminat i reservà el terreny industrial al costat del cementiri per a equipaments i zona verda.La creació del parc es proposà l´objectiu d´homogeneïtzar el territori i convertir-lo en una gran taca verda, un veritable parc central que fos alhora el pulmó i l´espai de comunicació i punt de trobada dels diferents barris que l´envolten: Can Serra, Pubilla Casas, la Florida, les Planes i Sant Josep, densament poblats (sumen un total de 111.113 habitants).
Descripció
El Parc de les Planes s´assenta sobre un territori accidentat al límit sud del Samuntà i està configurat per un seguit de turons de poca alçada separats per rieres i torrents procedents principalment de Sant Pere Màrtir i Collserola. Una d´aquestes rieres, la del Cementiri, s´obria pas entre els turons de Can Serra i de les Planes i passava pel que avui constitueix el passeig central del parc. Els seus límits principals són, pel nord, el carrer de Sant Rafael; pel sud, el cementiri i la via del tren; a llevant, el cementiri i els carrers del Teide i de la Maragda, i a ponent, l´avinguda d´Isabel la Catòlica. En aquesta avinguda es troba l´entrada principal, a través de la gran plaça pública presidida per una torre de disseny modern amb un rellotge; la plaça acaba en una balconada-mirador. A banda i banda hi ha zones enjardinades, pèrgoles, elements d´aigua i, a l´extrem sud, una zona de jocs infantils.La zona compresa entre la riera del Cementiri i el carrer Teide és on es troben els pendents més forts que pugen cap al turó de les Planes. A la part més baixa hi ha el camp de futbol de la Florida i una zona d´espais més oberts, amb alguns elements singulars com la vella xemeneia, el plàtan de tres branques i la moderna escultura. Després, el parc continua pujant entre petites plataformes poblades de pins i alzines, construïdes a l´estil de les antigues feixes de conreu. Un entramat d´escales, senders i camins de vianants permet entrar-hi o vorejar-les fins a arribar al punt més alt del conjunt.
Valoració
Enmig de la trama urbana densa i desordenada del seu entorn, el parc s´ha convertit en una important zona verda, que no sols beneficia els veïns de l´Hospitalet, sinó també les gairebé 500.000 persones de l´àmbit metropolità del subsistema del delta oriental del Llobregat. A més de ser un refugi de natura, el nou espai acompleix altres funcions com a centre d´esbarjo i receptacle d´usos diversos.Albert García Espuche, arquitecte
[Darrera actualització: 02/05/2018]
