Estat previ
A començament de la dècada dels setanta finalitzà la construcció de l'anomenat Cinturó de Ronda al seu pas pels barris de les Corts i Sants, una autèntica autopista urbana que va voler ser la solució als problemes presents i futurs de trànsit rodat a la ciutat. Però dificultats pressupostàries i urbanístiques, així com també una certa oposició social van impedir que el Cinturó es completés en el seu traçat radial quan arribà als barris del Guinardó i Sant Andreu. Al llarg del recorregut adoptà diferents formes constructives, de manera que, en el cas del tram que travessa Sants i les Corts, les calçades centrals discorrien sota el nivell dels carrers del voltant per facilitar les cruïlles dels carrers transversals i el pas de les vies del ferrocarril i el metro a l'altura del carrer de Badal. Només un petit tram entre el carrer de Sants i Pavia va ser cobert amb un túnel d’uns 300 metres, com a resultat de la pressió veïnal, que va demanar en el moment de l’obertura que el Cinturó fos subterrani en un tram de 800 metres.La construcció provocà un fort efecte de barrera en uns barris històrics de la ciutat que visqueren des d’aleshores un important creixement urbanístic, concentrat en bona part a les vores del Cinturó. Des del començament, el pas de vehicles per aquesta zona provocà un alt índex de soroll, ja que el "caixó" format per la via deprimida produïa una ressonància important. Amb el temps, l’increment del trànsit, avaluat diàriament en uns 80.000 vehicles, portà a límits insuportables les molèsties provocades per la contaminació acústica, la qual anava acompanyada de la consegüent contaminació ambiental i de les vibracions produïdes per la velocitat. Aquesta situació insostenible propicià les queixes continuades dels veïns, que s’organitzaren al voltant de la Coordinadora Pro-cobriment del Cinturó, que canalitzà el moviment reivindicatiu dels veïns al començament de la dècada dels noranta.
Objecte de la intervenció
La petició dels veïns a l'Ajuntament va ser ben explícita: el cobriment de la Ronda del Mig al tram del carrer Brasil comprès entre el carrer de Sants i l'Avinguda de Madrid, d'una longitud de 400 metres. Era l'única manera de tornar a la zona unes condicions d’habitabilitat acceptables, trencar l’aïllament en què es trobaven les dues bandes del barri i guanyar un nou espai públic. Davant els problemes esgrimits pel municipi per portar a terme aquesta intervenció, la coordinadora de veïns va plantejar la possibilitat de construir un pàrking sobre la Ronda per tal de reduir la càrrega econòmica de l’operació, i dotar, alhora, de places d’aparcament el barri.A partir d’aquesta proposta els serveis tècnics municipals i l’empresa d’aparcaments SABA emprengueren els estudis per analitzar-ne la viabilitat tècnica i econòmica, és a dir, la interposició d’un pàrking entre el vial rodat i la superfície, proposta que depenia també del fet que hi hagués prou demanda per adquirir, en règim de concessió durant cinquanta anys, les noves places d’aparcament per part dels veïns del lloc. L’èxit de l’operació s’assegurà des de bon principi per la conjunció de tots aquests elements i la total col·laboració entre les parts implicades: municipi, veïns i empresa concessionària.
El projecte s’inicià el juliol de 1994 amb el 60% de les 400 places de pàrking venudes, fet que acomplí amb escreix el requisit bàsic de l’empresa SABA per dur a terme la construcció del pàrking: el finançament d’una part important del cost del cobriment.
Descripció
Un cop interposada la llosa del pàrking sobre la Ronda, el pas següent era la urbanització del nou espai públic guanyat, format per la superfície de la coberta i la reordenació de les calçades i voreres laterals. L'espai sobre l’aparcament s’ha ordenat com un passeig-rambla de 27 metres amplada, estructurat en un passeig central que té dues franges laterals de 10 metres resoltes amb pendents diferents amb la finalitat de permetre l’accés i la plantació de parterres de gespa i arbres. L’accés al passeig es fa a través de pendents suaus que coincideixen amb els passos de vianants i els accessos a l’aparcament, i salven la diferència de nivell existent entre l’espai central i la resta del carrer Brasil, provocat per la presència del pàrking. La pavimentació del passeig s’ha resolt amb lloses de color negre i granat que formen grans peces, i el material protagonista és l’acer corten utilitzat en diferents elements, com ara els revestiments de les cares exteriors del passeig central, els acabats de les rampes, les baranes, els pilons, els escossells dels arbres i, especialment, els nous fanals. El projecte ha proposat un nou sistema d’il·luminació basat en bàculs amb llums longitudinals de disseny nou, amb ritmes adaptats a la topografia del passeig.Valoració
És indubtable la millora de la qualitat de vida al voltant de la Ronda. Enrere han quedat les queixes dels veïns motivades pel soroll, els gasos, la intranquil·litat i la contaminació de tota mena. El passeig actual actua com un autèntic eix vertebrador dels barris, un eix cívic de relació i de comunicació que trenca amb l'antic efecte de barrera del pas de la via ràpida. S'hi ha guanyat un espai verd que ha tornat a la zona els seus valors de barri veritable, on la gent surt al carrer per estar-s'hi. A més, les condicions ambientals renovades han permès de revalorar els habitatges del lloc. La construcció de l'aparcament ha tret cotxes del carrer.L'actuació és també un exemple de participació ciutadana que aconseguí generar entre tots els agents implicats un bon enteniment que propicià la convergència d'objectius.
El cobriment de la Ronda a l'altura del carrer Brasil és només una primera fase de la reordenació de la Ronda del Mig des de la Plaça Cerdà fins a l'Avinguda Diagonal. Quan, ben aviat, s'acabin les obres de cobriment dels trams a continuació del carrer Brasil (Pavia-Constitució i Avinguda Madrid-Travessera de les Corts) la superfície del vial serà un dels passeigs més llargs de la ciutat i resoldrà els dèficits d'espais verds que pateix aquesta zona de Barcelona.
[Darrera actualització: 02/05/2018]
