Estat previ
"En la Guineueta no hay calles ni plazas; existen, eso sí, unos restos, unos sobrantes de espacio, obtenidos –que no previstos– de la separación entre bloques". Així s'espressava la revista Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo l'any 1965, poc després de la construcció del polígon residencial a la part alta de la ciutat, als vessants de Collserola, sobre uns terrenys que havien pertangut a l’antiga finca de la Guineueta. Tal com es descrivia en aquell moment, els blocs d’edificis, que eren dels més depriments que es construïren a Barcelona, perforaven l’espai, no s’articulaven ni es relacionaven i, de la seva disposició aïllada, en resultaven uns espais amorfs i sense caràcter. No s’hi preveieren els equipaments públics més necessaris i els seus voltants més immediats els formaven l’anomenada Plaça Llucmajor, pòrtic d’entrada al polígon, que era un descampat convertit en estació terminal de tramvies, i la carretera que portava el nom de Passeig de Valldaura.Amb els anys, la zona on es troba la Guineueta va acabar-se de densificar però també es va anar urbanitzant, va ser dotada dels serveis públics necessaris i es connectà de manera més efectiva amb la resta de la ciutat (arribada del metro, autobusos etc.). El darrer pas era la qualificació dels espais d’ús públic del polígon.
Objecte de la intervenció
Davant l'alt grau de degradació a què havien arribat els espais lliures a la Guineueta, a final de la dècada dels vuitanta s'emprengué el projecte d'intervenció al polígon, que tenia per objecte l'arranjament i qualificació dels espais públics interiors de les diferents illes que el conformaven. Això incloïa la supressió de les barreres arquitectòniques que en alguns casos omplien els espais, la renovació del mobiliari urbà i la correcció dels dèficits que presentava la zona, tant en clavegueram, pavimentació i enllumenat com en jardineria. Un dels aspectes més interessants que presentava el lloc era la importància de l’arbrat de diverses espècies, amb alguns exemplars magnífics.Descripció
Les obres es realitzaren en diferents projectes i fases, però això no va anar en contra del caràcter unitari de l'actuació, basada en la utilització d’uns materials clarament distintius: una pavimentació contínua de coloració rogenca (slurry acolorit sobre capa d’aglomerat asfàltic), que s’estén per tots els espais interiors del polígon i que combina amb un enjardinat de parterres de gespa de superfície ondulada respecte al nivell del sòl. Aquests parterres es troben situats sovint al peu dels edificis com a jardins de proximitat als habitatges que alhora, proporcionen un cert aïllament a les plantes baixes habitades. Les entrades als blocs s’han pavimentat amb peces prefabricades de formigó. El mobiliari urbà es compon del nou enllumenat, bancs de tipus romàntic i pilons per evitar l’entrada de vehicles al recinte i als jocs infantils situats a les zones de sauló. En tot el polígon hi ha arbres de diferents espècies (plàtans, pins, oms) col·locats en escossells de diferents tipus.També s’ha completat, quan ha estat necessari, la xarxa de clavegueram existent.
Valoració
La Guineueta ha vist clarament dignificats els seus espais entre blocs, que han esdevingut finalment espais públics on els veïns del barri poden passejar, estar-s'hi i trobar-se. L'actuació ha tret partit de les bones condicions que oferia el lloc, és a dir, la generositat en superfície de les zones lliures entre blocs i la importància de l'element vegetal existent, i ha aconseguit uns espais unificats que són ara l'element que millor distingeix i atorga caràcter al polígon de la Guineueta.Aquesta intervenció tindrà el seu contrapunt quan les obres del Passeig Valldaura el converteixin en un eix que haurà equilibrat els diferents usos i mobilitats que el comparteixen.
[Darrera actualització: 02/05/2018]
