Estat previ
El terreny del parc de Sausset, situat a l'oest de la vasta planura agrícola de la Plaine de France, en plena perifèria nord-oest de París, estava dedicat originalment al conreu de cereals i el solcaven dos rierols, el Sausset i el Roideau. Era encara un espai lliure completament voltat d'equipaments industrials i de serveis (la fàbrica Citröen, l’Hospital de Villepinte, els dipòsits d’aigua), d’urbanització residencial (el polígon de La Rose des Vents) i d’infraestructures de comunicació. Un dels seus límits és l’autopista A-104 i el terreny es troba tallat per una línia ferroviària.Objecte de la intervenció
El parc de Sausset és el resultat del concurs d'idees convocat el 1979 pel departament de la Seine-Saint Denis per a la creació d'un parc departamental de 200 ha al límit de l'aglomeració de Aulnay-Villepinte. Aquesta actuació s'inscriu dins la política seguida pel departament de Seine-Saint-Denis de crear una xarxa de parcs que compensi la mancança d’espais verds de gran superfície, dins la qual Sausset havia de tenir un paper primordial. El reglament del concurs definia el rol de Sausset com un parc periurbà que fos al mateix temps un espai verd de proximitat. Calia crear un nou paisatge, oferir una imatge i uns usos entre un parc urbà i un de forestal, i proposar una natura acollidora i humanitzada, com a contrapunt d’altres parcs del departament amb un caràcter més marcadament urbà. Els factors positius que permetien una intervenció d’aquesta mena van ser la presència d’una terra agrícola excel·lent, aigües subterrànies abundants i la bona connectivitat del futur parc amb l’entorn, tot i que això era un fet que calia tractar específicament per tal que no esdevingués un factor advers.La idea del projecte es basà en la proposta d’un parc de dominant vegetal que oferís al públic un quadre natural preservat de les molèsties urbanes, però amb la possibilitat de tenir perspectives sobre certs espais exteriors interessants, tot conservant a l’interior zones d’una intimitat més gran.
Descripció
En iniciar el disseny del Parc du Sausset, els autors trobaren que la unitat del lloc i la continuïtat amb les urbanitzacions del voltant havia estat trencada per les infraestructures de la zona: carreteres, autopistes, línia ferroviària. Per això, es plantejaren com a tasca prioritària la restitució del parc al conjunt del territori físic i humà al qual pertany. No es tractava només de facilitar als usuaris l'accés mitjançant passarel·les o altres mitjans, sinó que calia resoldre el problema del territori escindit.Per aquesta raó, els accessos principals al parc es troben a l’avinguda Raoul Dufy, via que permet la connexió directa del lloc amb el polígon residencial de tres mil habitatges La Rose des Vents, a Aulnay-sous-Bois.
Com a punt de partida es prengué el fèrtil terreny existent tot evitant grans moviments de terres. En descartar transformacions topogràfiques importants, la vegetació és l’element fonamental en la caracterització del parc. Aquesta dominant vegetal s’agrupa en quatre tipus d’entorn: l’anomenat Les Pres Carrés, un parc més urbà al costat de l’estany Savigny i el marais, on hi ha l’entrada principal i es reprodueixen les línies projectades pel polígon de La Rose des Vents; una zona de bosc, La Forêt, al nord, amb una plantació d’arbres joves, de ràpid creixement gràcies a la bona qualitat del sòl; un entorn agrohortícola al voltant del museu ecològic i obert a la Plaine de France; i, finalment, Le Bocage, un entorn silvestre de paisatge normand que s’obre al sud i al nucli antic de Villepinte. Aquesta diversitat de situacions paisatgístiques es complementa amb les activitats que faciliten les zones de jocs, els circuits reservats a vianants, ciclistes i eqüestres, la granja infantil i un terreny d’aventura per a adolescents, entre altres.
Tots quatre entorns s’han construït a partir de la presència de la via fèrria que travessa el parc i de la carretera interior, perpendicular a la via, que recorre el terreny en sentit oest i est, i permet d’accedir a l’estació de Villepinte, situada aproximadament al punt central del parc. Són els eixos de comunicació principals que conformen l’estructura principal d’aquest gran espai verd, sobre els quals s’ha treballat específicament per tal d’evitar l’efecte de barrera entre les quatre zones citades.
Un dels trets fonamentals del parc és la seva gran flexibilitat, reforçada per la lliure organització espacial. Dins d’una trama general ben definida s’emmarquen una sèrie d’espais que són susceptibles de redefinició, en no estar vincultas a cap funció, ni tan sols estar tan construïts que això en faci impossible la redistribució. Tot plegat ha permès d’anar-hi introduint canvis experimentats per les concepcions i tècniques del paisatge al llarg dels deus anys d’execució de les obres.
Valoració
El resultat ha estat la creació d'un parc multifuncional i amb pocs equipaments fixos, que ha privilegiat la imatge d'un parc natural com a espai on es concilien ciutat i natura, i on es restitueixen les capacitats ecològiques del lloc. El parc ha introduït dins el medi urbà de la Seine Saint-Denis referències al món rural i a la natura humanitzada. De fet, és aquesta noció de natura allò que s'ha posat en primer terme per tal de guanyar un públic, tant adult com de caràcter escolar, a través de diversos programes pedagògics. També hi compten les tècniques agrícoles dutes a terme per al manteniment de certes zones naturals del parc, que igualment s'han convertit en activitats de demostració d'uns processos desconeguts per als ciutadans de la zona.La natura, doncs, s'ha instal·lat força bé en aquest ampli espai i la fauna hi és abundant, espontània i variada. Sausset, al mateix temps, ha estat concebut més per a futures generacions que no pas per als actuals habitants de la zona, quan el pas del temps hagi consolidat l'ecosistema i la zona hagi arribat al màxim desenvolupament.
[Darrera actualització: 02/05/2018]
