Estat previ
Tbilisi, la capital de Geòrgia, està envoltada per la muntanya de Mtatsminda, un territori de 700 hectàrees amb un relleu abrupte i sòls rocosos. Durant les dècades de 1920 i 1930, es van plantar pins a la ciutat i als seus voltants, una tasca que va continuar durant les dècades de 1940 a 1960, en el marc del «Gran Pla per a la Transformació de la Natura», ordenat per Stalin, un projecte de reforestació per combatre l'erosió i la inestabilitat del subministrament d'aigua en els paisatges semiàrids de l'est de l'URSS. En aquest context, els funcionaris de Tbilisi van establir una monocultura de Pinus nigra a Mtatsminda i van utilitzar dinamita per crear terrasses de plantació en els pendents més pronunciats de la muntanya. Els pins van proporcionar matèria orgànica al sòl rocós i en van modificar la composició, especialment dins de les zones de plantació.
Amb el col·lapse de la Unió Soviètica el 1990, el posterior caos polític i financer va portar a la degradació dels espais públics urbans a tota Geòrgia, incloent-hi la muntanya de Mtatsminda. El 2015, les antigues plantacions de pins, afectades per plagues i fongs, van patir una mort massiva, fet que va comportar que es convertissin en un risc d'incendis i un perill per a la seguretat pública.
Objecte de la intervenció
El Bosc Urbà de Tbilisi té com a objectiu millorar l'hàbitat de la biodiversitat, augmentar la resiliència al canvi climàtic i oferir noves oportunitats recreatives per als ciutadans i turistes. El 2020, els responsables de la ciutat de Tbilisi van planificar la replantació del Bosc Urbà de Tbilisi, de 700 hectàrees, amb gairebé 40 espècies natives i adaptades al clima, amb l’objectiu de millorar els serveis públics, com àrees d'acampada i rutes de senderisme, i protegir el terreny de la degradació i del desenvolupament privat. Un equip d'investigació format per planificadors i científics va avaluar les condicions i va preparar un pla de restauració ecològica detallat, amb intervencions per estabilitzar i rehabilitar la xarxa informal de camins i refugis.
Ruderal, un despatx de paisatgisme i urbanisme de Tbilisi, va ser seleccionat per dissenyar els projectes pilots de reforestació i va desenvolupar i provar un enfocament innovador per a la reforestació urbana que integra ecologia, tecnologia i estètica.
Descripció
La proposta s’organitza en un sistema de plantació per franges amb consideracions ecològiques i culturals. Les diverses zones vegetals estan adaptades a les condicions específiques del sòl i el pendent dins del bosc urbà. Els arbres existents es van integrar amb nous plançons, arbustos i espècimens per crear un hàbitat multiestrat per a la fauna i un entorn atractiu i agradable per als visitants.
Es va desenvolupar una eina de disseny paramètric per visualitzar escenaris de plantació, optimitzar la combinació d'espècies segons la disponibilitat de vivers i simular com evolucionaran les plantacions. Aquesta eina innovadora és adaptable per a futurs esforços de reforestació a tota Europa.
A diferència d'altres projectes municipals que utilitzen arbres importats, aquest projecte dona suport directament als vivers de plantes autòctones i enforteix la connexió de la ciutat amb el seu ecosistema circumdant. Aquest enfocament local també redueix dràsticament l'empremta de carboni del projecte.
L'estratègia de reforestació inclou l'ús de «plantes infermeres»: espècies de creixement ràpid que ofereixen ombra, protecció i milloren el sòl per a les noves plàntules, cosa que augmenta la seva taxa de supervivència. Aquestes plantes proporcionen signes visuals primerencs del progrés i l'impacte del projecte.
Valoració
El projecte per la transformació del Bosc Urbà de Tbilisi demostra que, tot i les dificultats d’implementació d’un projecte d’aquesta escala i complexitat, és possible i beneficiós pensar l’espai públic des d’una mirada que entengui la biodiversitat com un valor urbà. A més de la millora del bosc, el projecte també esdevé un laboratori avançat de desenvolupament d’eines que poden fer-se servir en un futur immediat, en altres situacions que requereixin aquest tipus de transformació.
Tot i ser un projecte que va generar polèmica entre la ciutadania per les dificultats per dur-lo a terme, amb el temps s’ha corregit aquesta percepció i els usuaris habituals dels camins del bosc són els primers a comentar els beneficis del projecte.
[Darrera actualització: 30/10/2024]