Estat previ
Utrecht, una ciutat fundada a l’època romana, va estar envoltada durant segles d’una muralla defensiva i un canal exterior, el Catharijnesingel. Després de l’enderrocament de les muralles, un parc dissenyat per Jan David Zocher (1791-1870) va ocupar bona part de les antigues defenses.
El 1958, el Catharijnesingel va estar a punt de desaparèixer per construir una nova circumval·lació, però després d’anys de discussions, es va acabar drenant parcialment el 1969 per donar pas a una important artèria de trànsit. Aquesta i d'altres operacions urbanes dutes a terme durant la dècada de 1970 van tenir unes conseqüències desastroses per l’espai públic del centre de la ciutat. Els residents es van sentir menyspreats per les operacions que anaven a favor dels visitants i el trànsit de cotxes i van presentar una gran resistència contra la desaparició de l’aigua a la ciutat a través de nombroses campanyes per restaurar el canal.
En un referèndum celebrat el 2002, els ciutadans d’Utrecht es van pronunciar a favor de la restauració del Catharijnesingel i, d’aquesta manera, es va iniciar un procés en què l’ajuntament, els veïns i els arquitectes paisatgístics d’OKRA van treballar en el nou disseny per restaurar el canal.
Objecte de la intervenció
La reurbanització de la zona de l’estació central d’Utrecht, inicialment planificada durant la dècada de 1980, és un dels projectes més grans i complexos dels Països Baixos, l’objectiu del qual és crear una major connexió entre la ciutat històrica i l’estació, millorar l’habitabilitat i els recorreguts a peu per l’espai públic, reduir el trànsit motoritzat al centre per donar espai a ciclistes i vianants. Aquest projecte inclou la restauració del Catharijnesingel, tancant la via de trànsit creada el 1969 i recuperant el canal com espai d’esbarjo per als habitants de la ciutat. Aquesta restauració s’ha fet en dues fases, la primera el 2015 i la segona, el 2020.
Descripció
La restauració de l’últim tram del Catharijnesingel inclou una zona d’uns 1,1 quilòmetres de longitud. Un total d’uns 40.000 metres cúbics d’aigua han tornat al canal, fent que la seva longitud total tingui ara gairebé sis quilòmetres.
Per al traçat del Catharijnesingel i l’ampliació del Zocherpark, l’estudi OKRA ha reorganitzat el trànsit que ocupava el lloc, desviant els cotxes i donant prioritat als vianants. L’extens recorregut a peu pel canal convida a l’ús recreatiu i esportiu de manera que els visitants es poden passejar per les prades entre obres d’art, nombroses zones de descans i una varietat de plantacions, cadascuna amb les seves pròpies espècies.
La recuperació de l’aigua és l’aspecte clau d’aquest projecte i el motiu pel qual els visitants desitgen tornar al Catharijnesingel. Ja sigui realitzant activitats aquàtiques o passejant a la vora de l’aigua, una superfície cultivada en què s’hi reflexa el parc, els habitants d’Utrecht recuperen en aquest nou espai la relació històrica de la ciutat amb l’aigua i el canal.
Un assortiment variat d’arbres —àlbers, plàtans, pruneres i oms— connecta aquest nou parc amb el Zocherpark existent. Pel que fa a l’elecció dels arbres, OKRA ha posat molta cura en la biodiversitat, com, per exemple, arbres de flor única que atrauen les abelles i els borinots. Aquesta varietat, a la vegada que millora la biodiversitat, també ofereix diferents experiències per als visitants al llarg de les estacions de l’any.
L’ús de materials —maons clínquer (els antics maons del Rin) i grava— crea una connexió visual amb el centre històric de la ciutat d’Utrecht. Al costat del moll existent hi ha una superfície de fusta que es pot utilitzar com element per seure-hi, com estand o escenari, i un tram inferior afegit a la superfície de fusta existent serveix perquè els piragüistes i usuaris dels paddles i altres embarcacions d’esbarjo el puguin utilitzar.
Valoració
El disseny del Catharijnesingel és un model que uneix els recorreguts a peu, la inclusió de la natura, l’adaptació al clima i el patrimoni cultural. Es tracta d’una intervenció radical i valenta de millora de l’espai públic, que retorna l’aigua, la natura i la memòria del patrimoni històric de la ciutat, i alhora desterra els cotxes i el trànsit rodat. Per la seva dimensió i impacte, la restauració del Catharijnesingel és, sens dubte, un exemple important de com els espais públics de les ciutats poden millorar per adaptar-se als reptes del canvi climàtic, millorant visiblement la qualitat de vida dels seus habitants.
Com a conseqüència de la pandèmia mundial del Covid-19, s’ha fet evident la importància de fer que les ciutats disposin d’espais públics de qualitat per al seu ús diari, fomentant activitats a l’aire lliure a petita escala i passejos diaris, alhora que s’eviten les aglomeracions. Tot això requereix un espai exterior atractiu i segur que permeti estar en contacte amb la natura mentre es duen a terme activitats que reforcin els vincles socials entre els seus habitants.
El Catharijnesingel s’adapta a aquesta nova situació proporcionant recorreguts als vianants i navegables i espai suficient per a l’esbargiment a l’aire lliure. L’èmfasi en els diferents microbiòtops de les zones verdes també aporta una contribució educativa i positiva a les activitats a l’aire lliure, on es veu com canvia la natura mentre es passeja (o es navega) pel Catharijnesingel
[Darrera actualització: 15/11/2022]
