Estat previ
Les piscines comunitàries són l’origen dels banys termals de Baden i Ennetbaden des de l’època dels romans. A Baden, les dues piscines dels banys de St. Verena i Freibad, el 1416, Poggio Bracciolini les va descriure ja com a banys públics i es van utilitzar d’aquesta manera fins el segle XIX. A la plaça principal d’Ennetbaden hi havia ubicats dos banys més, on els clients de pas i els banyistes més pobres i necessitats, homes i dones junts, es banyaven a l’aire lliure.
El seu tancament durant el segle XIX no només va significar que desapareguessin del paisatge urbà els cossos seminus dels banyistes, sinó també que es tanquessin les instal·lacions de bany gratuïtes. No va ser fins la inauguració de la moderna piscina termal de l’arquitecte Otto Glaus el 1964 quan va tornar a ser possible banyar-se en una piscina termal pública, encara que, en aquest cas, fos pagant entrada. De fet, els últims cinquanta anys sense banys gratuïts són una excepció en els dos mil anys d’història d’ambdós municipis.
Després del tancament de la piscina termal d’Otto Glaus el 2012, diversos actors culturals de la ciutat de Baden van fundar l’associació Bagni Popolari en un esforç per tornar a fer pública l’aigua termal a través de fonts accessibles de bany.
Objecte de la intervenció
Dues fonts calentes fan possible tornar a experimentar l’aigua termal de manera senzilla a l’espai públic. Les aigües termals d’accés públic responen la necessitat de posar l’aigua termal, un regal de la natura, a l’abast de tothom. D’aquesta manera, el districte balneari es revitalitza d’una manera única i continua la seva història de dos mil·lenis.
Descripció
La intervenció s’implementa amb dues zones noves de banys termals oberts i gratuïts, una a Baden i l’altra a Ennetbaden. Les dues se situen, una davant de l’altra, en les dues vores del riu Limmat. Els banys s’alimenten de les aigües termals de les fonts de Limmat i Schwanen que tenen un fluix constant sense necessitat d’utilitzar bombes. En ambdós casos, els espais de bany s’organitzen en tres petites piscines: una petita amb aigua a 40-42ºC de setanta centímetres de profunditat, una de més gran a 37-39ºC de quaranta centímetres de profunditat i una a 34-36ºC amb una profunditat màxima de vint centímetres. Les piscines estan dimensionades segons la quantitat d’aigua termal disponible i representen gairebé un quart del tamany que tenien els banys històrics de St. Verena i Friebad.
Valoració
La reintroducció de les fonts termals en la infraestructura pública de Baden i Ennetbaden recupera una tradició de banys comunitaris que connecta l’ús de l’espai públic amb el benestar col·lectiu. Aquesta intervenció mostra l’aigua com un element restaurador de salut i de trobament comunal, una ciutat amb un recurs natural el qual accés lliure s’havia perdut.
[Darrera actualització: 15/11/2022]
