Estat previ
Spoorpark culmina un projecte de transformació d’un lloc abandonat i oblidat al cor de la ciutat holandesa de Tilburg, en el que ara és un parc públic molt popular. El solar havia estat ocupat anteriorment pel pati de càrrega ferroviari van Gend & Loos, en desús durant dècades. La gent, majoritàriament, no es donava compte de l’existència d’aquest espai, amb l’excepció d’algun festival i algunes intrusions ocasionals de joves
Objecte de la intervenció
El 2015, l’Ajuntament va constituir un grup per reflexionar sobre la manera de reconstruir el lloc, el qual va decidir promoure un procés més participatiu i va convidar la comunitat local a proposar intervencions i projectes que es poguessin dur a terme al parc en el futur. Es van presentar vuitanta-dues propostes, nou de les quals van ser seleccionades per dur a terme les seves idees com kwartiermakers (impulsors), entre les quals s’hi trobaven projectes per tornar a introduir aigua al lloc, una casa de te, una zona esportiva urbana, un pavelló d’exploració, una obra d’art i una zona d’acampada urbana. Després de l’aprovació d’aquests nou projectes, es va incorporar un equip de disseny multidisciplinari compost pels arquitectes paisatgístics KruitKok, els dissenyadors d’espais públics Blom & Moors i els arquitectes Timmermans Architecture. A diferència dels projectes de parcs convencionals pensats de dalt a baix, en què els arquitectes paisatgístics hi estan involucrats des del principi, en aquest projecte els impulsors ja havien establert algunes de les idees principals. Per tant, l’objectiu inicial de la intervenció era equilibrar les diferents necessitats i interessos dels promotors (la Fundació Spoorpark), dels impulsors i de la comunitat en general de Tilburg.
Descripció
A partir d’un disseny esbossat per impulsors i promotors, l’equip va donar al parc una columna vertebral composta per dues corbes que es creuen: un bulevard i una altra formada a partir de la línia d’aigua i una antiga via fèrria juntament amb una barrera de so que hi llinda i discorre paral·lela al parc. Aquests ajustaments estructurals van donar una forma coherent als projectes seleccionats, alhora que donaven cabuda a una varietat de funcions cíviques, arrelant el lloc al seu context més ampli i preservant les característiques naturals existents.
El programa divers de Spoorpark reflexa tant els desitjos dels habitants de Tilburg que van ajudar a realitzar el projecte, com dels ciutadans en general i ofereix instal·lacions per a tots, com camping instal·lacions esportives, una casa de te (que el diari local va qualificar com la “sala d’estar de Tilburg”) i molt espai per a petits mercats de cap de setmana, festivals i concerts. El parc també alberga cinc biòtops separats: entorn arbori i forestal, matolls autòctons, jardí perenne, pasturatges florits secs i una zona d’aiguamolls per a la natura i l’adaptació al clima. Aquesta ecologia es relaciona amb la resta d’elements de disseny gràcies a una guia d’estil del parc, definida per una paleta de cinc tonalitats de verd i materials robustos, com fusta, formigó i acer. Basant-se en el patrimoni industrial i ferroviari del lloc, així com amb el fort caràcter local de la ciutat de Tilburg, aquesta estètica robusta es fa evident als pavellons, les pèrgoles d’entrada, els ponts i el mobiliari del parc.
Encara que el parc ja està en funcionament, els arquitectes paisatgístics encara es reuneixen amb impulsors i promotors dues vegades l’any per guiar el manteniment i fer canvis que garanteixin la seva evolució.
Valoració
El paper del parc com espai públic de primera necessitat es va fer palès des del seu primer cap de setmana d’ús, quan hi van acudir vint mil visitants, una xifra sorprenent. Durant la pandèmia es va convertir en un espai que donava resposta a les necessitats de salut i benestar de les persones, i era tan popular que de vegades es feien cues per entrar. Per la manera com es va plantejar el projecte, es tracta d’un bon exemple de les possibilitats del disseny participatiu als parcs, en permetre que aquells qui l’utilitzen prenguin la iniciativa en la decisió de les seves característiques principals i, d’aquesta manera, es generi en ells un sentit vertader de presència en el nou lloc. Encara avui, hi ha més de setanta voluntaris mantenint el parc, que el consideren seu.
[Darrera actualització: 15/11/2022]
