Estat previ
Girona té prop de 100.000 habitants i posseeix un riquíssim mosaic de paisatges a les seves portes, amb quatre rius, cinc llomes calcàries amb boscos diversos segons l’orientació, poblats d’oliveres, roures, pins, aurons, hortes fèrtils, prats i un fabulós patrimoni etnològic.
Fins el 2014 aquests recursos eren un pati del darrere i passaven desapercebuts. Majoritàriament estaven descuidats i era habitual trobar deixalles que, a més, augmentaven el risc d’incendi forestal. Aquests espais públics no existien en la mentalitat dels ciutadans o en l’agenda política i no estaven registrats al mapa de la ciutat.
Durant anys, el Departament de medi ambient de l’Ajuntament havia dut a terme una política de prevenció d’incendis i neteja que consistia en segar una o dues vegades l’any de forma indiscriminada, permetent només l’apropiació temporal d’aquests paisatges propers.
En aquest context, l’Estudi Martí Franch va proposar a l’Ajuntament portar a terme un projecte pilot per convertir els processos de manteniment en creació d’espai i posar a la disposició dels ciutadans set hectàrees de paisatges amb terrassa al costat del centre històric.
Objecte de la intervenció
La Vera de Girona és una sèrie de projectes i iniciatives que té l’objectiu de recuperar, desenvolupar i gestionar els espais verds periurbans abandonats i convertir-los en una infraestructura verda multifuncional. Amb aquest projecte es defensa un model de ciutat equitativa i repartida, i contraresta la naturalesa tradicionalment jeràrquica i central de l’espai públic urbà per fer-lo arribar fins als marges. El seu enfocament de baix cost i baixa tecnologia permet implementar el projecte a gran escala, apropant-lo a tots els veïnats i convertint-lo en l’espai públic més gran de la ciutat.
El projecte preveu tres desafiaments operatius principals: en primer lloc, es pretén guanyar sis-centes hectàrees d’espais naturals al voltant de la ciutat perquè estiguin disponibles per a tots els éssers vius, inclosos els humans; és a dir, multiplicar per vuit la superfície actual d’espais verds urbans perquè se’ls apropiïn els ciutadans. En segon lloc, s’intenta involucrar els gironins en el descobriment, l’apropiació i la valorització d’aquests paisatges recuperats i, per últim, es busca trobar una nova estètica híbrida, ni massa urbana ni massa salvatge, que ofereixi als ciutadans espais íntims i oberts que convidin a la lliure apropiació.
Descripció
El procés va començar amb una sèrie de projectes pilot realitzats amb la brigada municipal. A partir d’aquestes intervencions de baixa tecnologia i baix cost, que van proporcionar resultats ràpids i tangibles, es va proposar una seqüència de treball invertida, de manera que un projecte d’infraestructura a gran escala sorgeix a partir del coneixement adquirit a través dels projectes pilot. S’entén el manteniment del paisatge com una pràctica de disseny i es proposa una gestió del paisatge guiada per principis ecològics que permetin una diversificació i una apropiació immediata del mosaic agroforestal dels marges del municipi. En aquest procés, els serveis tècnics ambientals i la brigada de paisatge es converteixen en codissenyadors, executors i gestors del projecte. El cost mig d’aquestes intervencions oscil·la entre un i tres euros per metre quadrat cada any.
Valoració
En aquesta intervenció, l’espai públic no s’entén com un escenari sinó com un procés que reivindica l’extensió verda de la ciutat, un procés basat en la pràctica recorrent del manteniment de baix cost i baixa tecnologia. Com a resultat, apareix una nova estètica natural, en equilibri entre allò salvatge i allò ordenat que convida a la lliure apropiació de formes inesperades de participació ciutadana a través de recorreguts diversos. El projecte desenvolupa una forma nova de gestionar els espais entre el medi natural i l’urbà per posar en valor els seus atributs ambientals, paisatgístics i patrimonials.
[Darrera actualització: 16/11/2022]