Estat previ
El Turó de la Rovira és un dels darrers contraforts de la Serralada Litoral abans del canvi de pendent que conforma l’anomenat Pla de Barcelona. Forma part del conjunt de turons pertanyents al massís de Collserola compresos entre els 180 i 260 metres d’altura sobre el nivell del mar que emergeixen del teixit urbà per ser-ne els millors miradors. Probablement, aquesta situació geogràfica va afavorir la instal·lació de pobladors ibers ja en el segle IV aC. En concret, el Turó de la Rovira, on s’ubica el projecte, ha viscut diverses etapes d’urbanització que s’originen a finals del segle XIX amb l’abastiment d’aigua a la ciutat i la construcció de les primeres cases d’estiueig. Durant la guerra civil espanyola la seva situació estratègica sobre la ciutat porta a instal·lar-hi la bateria antiaèria, que va ser fonamental en el sistema defensiu de Barcelona. En la postguerra, la ciutat va viure una forta onada d’immigració que va colonitzar el turó amb un assentament d’autoconstrucció i barraquisme que va perviure fins a la dècada dels noranta. No és fins al 2010 que l’indret es recupera per a l’ús col·lectiu gràcies a un projecte que fa visible la densa història del lloc que inclou tots els seus estrats i que va merèixer el guardó exaequo del Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà del 2012. Però en aquella intervenció no es van incloure els dos carrers del petit nucli habitat de Marià Lavèrnia, els quals, situats sota el cim, són els seus accessos. L’oblit ha comportat que les cases d’èpoques i qualitats diverses no tinguessin serveis urbans, és a dir, pavimentació, enllumenat, arbrat ni tampoc sanejament. El que havien de ser carrers es van anar convertint amb els anys en zones d’estacionament de cotxes i motos.Objecte de la intervenció
En els darrers anys la ciutat de Barcelona ha estat treballant per trobar la connexió entre el Turó de la Rovira i la resta de la trama urbana tot imaginant nous itineraris per a vianants que unissin el cim amb algunes de les fites urbanes més significatives com el Park Güell, l’Hospital de Sant Pau o la Sagrada Família. Aquests possibles itineraris requerien una intervenció per millorar els accessos que condueixen al mirador de les antigues bateries antiaèries des del nucli de Marià Lavèrnia que es troba a l’interior d’una àrea arbrada. El projecte va quedar integrat dins el programa «Microbarcelones», promogut per l’oficina d’Hàbitat Urbà de l’Ajuntament, amb la vocació que qualsevol fragment de ciutat pogués ser redimit malgrat les seves dificultats històriques. L’objectiu del programa és dur a terme operacions de rehabilitació urbana en espais que han estat negligits dins la trama urbana però que, per contra, aporten riquesa i diversitat als teixits de la ciutat. En el cas del Turó de la Rovira la proposta va ser transformar-ne el caràcter perifèric però preservant-ne el fràgil caràcter periurbà de lloc semirural i de natura domèstica. Aconseguir un espai públic de qualitat per als veïns mitjançant una geometria que busqués una convivència harmònica entre visitants i habitants en la seva doble funció de convivència i lloc de pas.Descripció
El projecte va procedir mitjançant la topografia del lloc amb una operació de moviment de terres. Es va tenir en compte la necessitat de l’accés amb trànsit rodat i, a la vegada, disposar de placetes de descans generadores de noves activitats a l’aire lliure que conformen un seguit de plans horitzontals successius esglaonats al llarg del pendent amb la mateixa dimensió de les parcel·les de les finques. Cadascuna d’aquestes zones pot ser entesa com un espai públic de dimensió domèstica o com una estança exterior de les cases per a l’ús dels seus habitants. El projecte resol, així, un doble repte geomètric: donar accés a nivell a cada porta dels habitatges i adaptar suaument el pendent natural del terreny. Les calçades s’han pavimentat amb formigó raspat per afavorir l’adherència dels vehicles i les placetes, amb peces de pedra de travertí per la seva claredat cromàtica i la irregularitat que li confereix la seva història ecològica. S’ha optat per un patró diferent a imitació de catifes, amb la voluntat de posar èmfasi en el caràcter habitat de l’indret des de temps remots. La vegetació plantada tindrà un paper essencial en els propers anys per dotar l’espai del confort tèrmic i lumínic necessaris i permetre la vida a l’aire lliure. Els nous arbres volen ajudar a restablir la continuïtat entre els espais verds adjacents, el carrer i el cim del turó.Valoració
El projecte ha millorat de manera radical el carrer i ha dignificat la vida dels seus habitants després de molts anys d’abandonament. Ara els veïns gaudeixen de tots els serveis que distingeixen un teixit urbà, incloent-hi una millora de l’accessibilitat malgrat la complexitat topogràfica. I disposen per primer cop d’espais horitzontals per eixamplar els límits dels seus petits habitatges i desplegar la vida a l’aire lliure. Però la nova situació no està exempta de dificultats a causa del dràstic augment de visitants al mirador del Turó de la Rovira, que ha afectat l’atmosfera tranquil·la i solitària que tenia el petit barri. Enfront el risc de la turistificació, l’aposta del projecte basada en la component additiva i de petita escala està ajudant a preservar el caràcter domèstic i d’apropiació del carrer per part dels veïns.
De tota manera, el conflicte principal radica en el fet que, per canvis de criteri en el govern municipal, la idea d’enderrocar les construccions existents torna a planar sobre el lloc per convertir-lo en una zona verda, cosa que suposaria la desaparició de l’existència testimonial d’aquest nucli habitat. Contra aquesta inquietud, el projecte aporta la constatació que el barri pot ser un indret de vida esplèndid per als seus habitants.
Teresa Navas
[Darrera actualització: 27/08/2019]
