Estat previ
Škofja Loka és la població medieval més antiga i més ben preservada d’Eslovènia. La seva situació geogràfica és remarcable, ja que es troba a la confluència dels rius Poljane Sora i Selca Sora, en l’indret on s’inicia la transició de l’altiplà Sora vers els turons de Škofja Loka i el del Polhov Gradec. En el centre de la població, emplaçat sobre les terrasses del riu, les capes de la història es fan presents arreu i de maneres diverses tot formant una xarxa d’espais públics. La morfologia urbana es caracteritza per l’existència de dues places, una a la part alta, anomenada Mestni Trg., i una altra a la part baixa, la Spodnji Trg. Aquests dos espais públics principals estan dominats pel castell de Škofja Loka, el qual emergeix per sobre de la ciutat i presideix el seu paisatge urbà almenys des de l’any 1215, que és el primer cop que surt mencionat en la documentació pertanyent a l’època medieval. A més, la ciutat ha preservat la percepció del seu perímetre original que antigament la delimitava de la seva contrada.
Bona part del nucli va viure episodis de devastació amb els incendis del 1660 i del 1698, que van accelerar canvis urbans irreversibles amb la pèrdua gradual de la funció defensiva de les muralles que, ja abans d’acabar el segle XVIII, van ser enderrocades juntament amb les portes d’entrada a la població. Com en tantes altres ciutats d’Europa, el creixement urbà del segle XX va anar acompanyat de l’arribada de l’automòbil, que va provocar que la majoria dels espais públics quedessin fora del focus d’atenció de les intervencions urbanístiques i que, en conseqüència, fos negligit el seu ús per part dels vianants.
Objecte de la intervenció
L’any 2013 el municipi va convocar un concurs per a l’arranjament dels espais públics del nucli històric i la regulació dels marges dels dos rius Sora. El guanyador en va ser el Bureau d’arquitectura ravnikar potokar i durant l’agost del 2017 es va començar la construcció de la segona fase del projecte que es va concretar en la intervenció en la plaça i l’àrea de jocs «Zamorc» al peu del castell. L’objecte principal d’aquesta darrera fase va ser la renovació de l’entrada sud a la ciutat, una àrea delimitada per les poques restes encara existents de l’antiga muralla i l’edifici de l’ajuntament. Aquest és un lloc clarament significatiu de Škofja Loka, que facilita l’accés al nucli per la seva part sud-oest, des de la vall Poljanska però, alhora, perquè és el punt de partida del camí que condueix cap a l’entrada principal al castell. A més, dos esdeveniments de caràcter tradicional es porten a terme: l’obra teatral a l’aire lliure més antiga de la ciutat, la coneguda com a «Škofja Loka Passion Play», i el concurs d’esquí tradicional amb equipament esportiu de fusta. Per tot això, la importància de la renovació estava fora de tot dubte i esdevenia urgent des del moment que l’indret s’havia convertit en un pàrquing a l’aire lliure.Descripció
La topografia existent i la seva interrelació amb la riquesa dels estrats històrics i culturals dictaven l’adopció d’una intervenció mínima. Una especial atenció es va concedir a la connexió de la plaça inferior amb el castell. El desnivell del terreny que la caracteritza es va resoldre amb una estructura esglaonada d’amfiteatre, creada amb el propòsit d’assegurar-ne l’ús continuat durant tot l’any i perquè facilités la combinació de funcions diferents de manera simultània. Una part realment important de la renovació va ser la zona de jocs d’infants sobre l’edifici de l’ajuntament. La idea per al seu disseny emergeix de la llegenda local sobre el senyor de la terra Abraham Freising que narra com el seu servent negre li va salvar la vida quan va ser atacat per un os. En mostra del seu agraïment, el senyor va fer representar la cara del seu servent en l’escut d’armes de la ciutat; localment, se’l va anomenar «Zamorc» i així va esdevenir el símbol de Škofja Loka. Els elements principals d’aquesta història van ser utilitzats pel projecte com a punt de partida del disseny. Els personatges de la història es presenten amb formes retallades a la part inferior de la tanca que delimita el parc, mentre que a l’àrea central verda pretén ser una imatge abstracta del bosc, és a dir de la vall Poljanska on la llegenda situa l’acció de la història. Els materials utilitzats tenen un origen local: la pedra que revesteix el terreny i suporta els murs és de granit i de calcària de la contrada, mentre que el formigó del paviment, així com dels elements prefabricats, conté agregats també d’extracció local.Valoració
Tal com va escriure l’arquitecte Uroš Rustja en un article a la revista Piranesi a propòsit de l’obra, la renovació d’un espai urbà és una tasca sensible que requereix dels autors de l’obra una forta empatia amb el passat. Al mateix temps, cal que tinguin el coratge i la responsabilitat de fer emergir a la superfície les capes on es troben els sediments més significatius d’històries i contextos. De la seva combinació en sintonia es pot construir un espai urbà més intel·ligible i harmoniós, adequat al vianant però, especialment, permet crear un diàleg genuí entre la ciutat i els seus residents.
En aquest sentit, la renovació de l’espai de la plaça als peus del castell emfasitza i expressa la seva importància com a avantcambra de la ciutat emmurallada de Škofja Loka en el seu nou paper de connexió del nucli urbà amb el seu context natural i, a la vegada, amb les històries del passat. L’esglaonat en disposició d’amfiteatre crea un lloc apropiat per als esdeveniments ciutadans, siguin tradicionals o moderns, i ofereix un espai per a la vida quotidiana. La integració de la rampa articulada amb l’escala aporta una accessibilitat segura per a minusvàlids i famílies amb cotxets d’infants que pugen cap al castell i a l’àrea de jocs Zamorc. La plaça per als infants s’ha convertit en una atracció ben coneguda: s’educa la canalla sobre la història de la seva ciutat mentre estan jugant i s’ofereixen, alhora, experiències tàctils a les persones amb problemes de visió.
Teresa Navas[Darrera actualització: 10/12/2020]
