Estat previ
A tres quilòmetres del nord-est de París, el polígon de Les Courtillières, dins la comuna de Pantin, va ser projectat i construït per l’arquitecte Emile Aillaud entre els anys 1955 i 1965. Dissenyat com una ciutat parc, el conjunt de més de 2.000 unitats de residència va esdevenir la referència més emblemàtica de les operacions de polígons residencials a gran escala que va portar a terme el govern francès durant el període de la postguerra conegut a Europa com el dels «Trenta Gloriosos», caracteritzat pel gran creixement econòmic i la consolidació de l’estat del benestar. Les Courtillières va ser un dels grans gestos de la regió parisenca en la seva cursa cap a la modernitat i, alhora, la forma ondulada del bloc, la «Serpentin», que, amb els seus 1.000 metres de longitud, envolta el parc central i ha quedat com una solució singular destinada a habitatge col·lectiu en la seva època. Juntament amb les torres «Trípode» —tipologia per a les construccions en altura de Le Corbusier—, va prefigurar un urbanisme ric i variat en la creació d’ambients. Però, tal com ha succeït en altres polígons del seu temps, les condicions urbanes i socials de Les Courtillières van decaure a partir de la dècada dels vuitanta, afectades per la manca de llocs de treball, l’aïllament i l’exclusió del polígon, acompanyats per la degradació dels edificis i del seu espai públic.Objecte de la intervenció
El 2001, Les Courtillières va ser inclòs entre els districtes que eren prioritat de les polítiques urbanes governamentals i el municipi de Pantin va iniciar un ambiciós projecte de desenvolupament que combinava rehabilitació residencial, reconstrucció, diversificació social, infraestructures i millora dels espais públics. El despatx AUC va guanyar el concurs a l’estiu de 2002 i durant 15 anys ha estat duent a terme una transformació que ha combinat una reestructuració urbana a gran escala amb unes actuacions més difoses i delicades, pròximes a la vida quotidiana dels habitants i amb l’ànim de trobar localitzacions noves per als llocs de trobada, per a la interacció social. En definitiva, uns usos més intensius de l’espai públic. La base de la intervenció volia obrir i reposicionar Les Courtillières en el seu entorn intermunicipal, alhora que portar a terme un treball de lectura curosa amb els espais, els usos i les pràctiques, així com el seu potencial de canvi, en comunió amb els conceptes desenvolupats inicialment per l’arquitecte Emile Aillaud. Per fer bé les coses amb el veïnat, el plantejament general del projecte va voler incloure el màxim d’externalitats positives per traduir-les en formes alternatives de revitalització urbana i social.Descripció
La intervenció sobre l’espai públic es va organitzar en dotze seqüències que es van anar implementant gradualment, com ara el parc infantil de Fonds d’Eaubone (2007), el parc esportiu (2012), l’avinguda de Courtillières (2017), etc. L’avui anomenada plaça François Mitterrand (2009-2013) és l’element principal del nou desenvolupament del districte. Situada a l’antiga plaça del mercat, la seva gran superfície mineral rectangular on donen dos nous equipaments públics emmarca la geometria del projecte de renovació en el cor del districte i n’articula els components diversos: el parc i l’edifici de la «Serpentin», els blocs de pisos del sector renovat, l’avinguda que connecta els diversos districtes i l’àrea on hi ha les torres «Trípode». L’aspecte poètic del treball d’Emile Aillaud és a la base de la nova aproximació en termes arquitectònics, amb les seves formes, els motius i els colors. S’ha procurat que els materials i el seu vocabulari fossin simples i sostenibles mitjançant la combinació de superfícies naturals i minerals, l’ús de formigó texturat acolorit, el sòl estabilitzat i pavimentat amb blocs porosos i gespa, la creació de motius inspirats en criatures marines per al tractament de paviments en pedra blava, l’emplaçament d’arbres, bé alineats o bé dispersos, i vegetació escampada arreu. Tot contribueix a crear un paisatge juganer que expandeix l’ambient natural del parc central a tot el barri. El mobiliari urbà també participa activament en la nova qualificació de l’espai públic amb un llenguatge comú i fresc, com ara la «Goutte», un petit seient en forma de gota d’aigua de formigó impermeable que, col·locat amb disparitat d’orientacions, nombre i colors, va caracteritzant la diversitat d’espais del polígon. Un seient col·lectiu, el «Banc étoile», és una forma d’estrella extravertida, que s’estira en diferents direccions i introdueix una triangulació a la tasca de renovació de l’espai públic.Valoració
Des del moment del concurs, l’any 2002, el projecte de Les Courtillières va estar sotmès a un procés de participació on residents locals i altres parts interessades es van associar per intervenir en la seva formulació i desenvolupament. En el període que ha durat la seva implementació, el projecte s’ha anat obrint a nous camps d’investigació i de disseny per realçar la diversitat espacial del barri. El sentiment que va presidir va ser trobar una bona alternativa a les formes d’actuació tan repetides a França i en altres indrets quan s’intervé en renovació d’habitatge social, per no caure en els mateixos processos comuns que sovint condueixen a la banalització. En aquest sentit, no s’ha volgut caure en la demolició ni en polítiques que abonen començar des de zero a partir d’imatges preconcebudes, sinó que, al contrari, s’ha avançat vers una comprensió profunda per poder reinterpretar les qualitats latents i subjacents als espais del polígon. Un canvi de model que ha necessitat més de quinze anys i que, a la vegada, ha portat els habitants de Les Courtillières a noves descobertes en la tasca quotidiana de percebre, experimentar i usar el seu espai públic.
Teresa Navas
[Darrera actualització: 24/10/2020]
