Estat previ
El 22 de març de 2016 trenta-dues persones van perdre la vida en l’atac terrorista de Brussel·les que es va perpetrar en dos punts de la capital, al seu aeroport i a l’estació del metro de Maalbeek. Per deixar testimoni físic dels fets, el govern municipal va decidir crear un memorial en commemoració de les víctimes i, per aquesta raó, va convocar un concurs de caràcter internacional. El projecte presentat pel Bureau Bas Smets va ser el seleccionat, amb la proposta d’emplaçar el memorial en el bosc de Sonian, adjacent a la conurbació de Brussel·les, caracteritzat per uns alts faigs que van ser plantats a finals del segle XVIII i on ja existia una llarga tradició de situar memorials. Amb un sotabosc intacte, el bosc de Sonian va ser considerat el lloc més apropiat perquè les víctimes de l’atac i els seus familiars poguessin trobar uns moments de calma i de contemplació. Gràcies a una exploració intensiva de la superfície del bosc, es va trobar una clariana natural a sobre d’un petit turó envoltada de faigs majestuosos que evitava, d’aquesta manera, haver de tallar cap arbre per portar a terme la intervenció.Objecte de la intervenció
La proposta del Ministeri de Medi Ambient va ser plantar trenta-dos arbres en correspondència amb el nombre de persones desaparegudes a causa dels atacs. Per tal de desenvolupar el projecte al voltant d’aquesta idea rectora, els seus autors van treballar juntament amb l’associació de víctimes per poder trobar respostes a interrogants que són transcendentals quan s’aborda una obra amb component de memorial: com es pot commemorar l’indesxifrable?, i com es pot crear un lloc on les persones afectades pels fets puguin trobar un moment de repòs i de pau? El desig era generar un espai que fos sensible i afavorís la intimitat, que fos vital i resilient a la vegada, però també que quedés amagat sense deixar de ser accessible. En definitiva, un indret per poder escapar del pas impertorbable del temps.Descripció
Davant els reptes plantejats, dues noves preguntes sorgiren en escometre la intervenció: com es crea un monument commemoratiu amb arbres i com es poden plantar nous arbres enmig d’un bosc. La plantació va ser feta exactament a la part central de la clariana per formar un cercle perfecte. Els bedolls van ser plantats amb una distància entre ells similar a la que s’estableix entre dues persones amb les mans agafades. Els trenta-dos arbres marquen un buit en el bosc mentre que les seves branques dibuixen un cercle contra el cel. Es va escollir el bedoll perquè és el símbol de la joventut i la regeneració. Es tracta d’una espècie autòctona capaç de créixer sota les capçades del bosc i, amb el color blanc del seu tronc, se’l pot distingir de la resta d’arbres que l’envolta. A l’interior d’aquest cercle d’arbres se n’ha creat un segon de pedra natural format per trenta-dos blocs massissos de pedra blava de Bèlgica, tradicionalment usada per a les làpides funeràries. Esculpits en forma de dovella, de segments circulars precisos, conformen un anell que es disposa sobre un pla perfectament horitzontal. Aquest component horitzontal competeix amb la inclinació natural del terreny; en un dels seus costats el cèrcol coincideix amb el nivell del sòl forestal i en l’altre costat s’eleva a una altura suficient per ser un banc que invita a seure-hi.Valoració
L’anell defineix un espai circular en el terra del bosc mentre que els arbres perfilen un cercle en el cel. L’emplaçament del memorial ha creat un rastre que discorre a través del bosc. Al començament, el visitant baixa a un estany per travessar un pont de fusta que el porta a l’altre costat de la làmina d’aigua. Més endavant, penetra la massa forestal per un sender que s’eleva fins al turó per, finalment, descobrir la clariana amb el monument commemoratiu. El memorial va ser inaugurat al cap d’un any d’haver estat comesos els atacs i el mateix equip d’arquitectes de l’obra es va encarregar del disseny de l’escenografia de la cerimònia. Els protagonistes van ser un violoncel·lista a l’interior del cercle i una processó de persones de dol avançant silenciosament vers el so melancòlic de la música del violoncel. Les víctimes i els seus familiars van dipositar una rosa blanca sobre cadascuna de les pedres blaves que conformen el monument. El memorial s’ha fet servir per acollir darrerament la commemoració d’altres atacs; malgrat el poc temps transcorregut des de la seva realització, s’ha convertit en un lloc sense temps on la gent porta corones de flors i busca contemplació. A més, el monument preserva el silenci i permet que qualsevol visitant hi trobi un moment de pau.
Teresa Navas
[Darrera actualització: 26/08/2019]
