Estat previ
Fins a la meitat del segle passat l’àrea on ha tingut lloc la intervenció era un territori que encara conservava el caràcter rural. Situat al nord-oest de Lisboa, forma part del districte de Benfica o, com diuen en portuguès, una freguesia, que tenen l’origen en les parròquies medievals. Un curs d’aigua, la Ribeira de Alcantara, s’encarregava de proveir aigua suficient per fertilitzar els camps. Les deus i les fonts eren tot un referent local i, entre tots ells, la Fonte Nova va donar el nom amb el qual és coneguda aquesta àrea. De primer, una de les carreteres més importants de la xarxa viària de Lisboa va travessar el lloc, l’Estrada de Benfica i, a partir de la dècada dels seixanta, en plena transformació urbana del districte, la construcció de la Segona Circular, una ronda de circulació d’alta capacitat i elevada sobre el terreny, va dividir la Fonte Nova en dues meitats. La infraestructura va tenir un gran impacte en provocar la destrucció dels camps i les granges que hi havia en els temps en què es va tallar la continuïtat dels camins i les carreteres locals. Durant més de cinquanta anys, el lloc va esdevenir un pàrquing d’automòbils que no va deixar cap espai aprofitable i en va hipotecar l’ús.
El 2015, la ciutat de Lisboa va posar en marxa un pla general per al desenvolupament urbà amb l’objectiu de millorar les places dels diferents barris de la ciutat. La iniciativa va adoptar el nom d’«Uma Praça em cada Bairro» (una plaça en cada barri).
Objecte de la intervenció
El projecte de l’Alameda es troba emmarcat dins el programa municipal de Lisboa en matèria d’espai públic «Uma Praça em cada Bairro», consistent en l’establiment d’una xarxa de noves i velles centralitats en un conjunt de trenta places, per crear microcentralitats que afavoreixin el comerç, la creació de llocs de treball i d’habitatge i que fomentin activitats recreatives. Les intervencions poden tenir com a punt de partida una plaça, un jardí, però també un carrer, una àrea comercial o un equipament col·lectiu, amb l’objectiu compartit de crear sentit de «lloc» a les comunitats locals mitjançant una millora profunda de la qualitat de vida urbana. L’estratègia del programa és reforçar la identitat dels barris a l’interior de la ciutat que va acompanyada de la promoció d’una mobilitat sostenible i de l’ús del transport públic.
En el cas de l’Alameda Manuel Ricardo Espírito Santo, l’àrea de la intervenció va abastar una superfície de 3,5 ha i l’estratègia va consistir a definir una extensió pavimentada amb l’ànim de restablir les connexions perdudes abans que el pas elevat de la ronda de la Segona Circular i el pàrquing a l’aire lliure escamotegessin el lloc als seus habitants. El projecte es va veure com una oportunitat per reduir al 50% d’àrea d’aparcament dels automòbils a favor de la incorporació d’espais destinats a la mobilitat lenta i als espais de lleure. La proposta va pretendre ser inclusiva, agradable i alhora informal, atractiva per a totes les edats. L’ús de l’espai es pensava doblement per desenvolupar activitats o bé que simplement fos adequat per a la contemplació. Calia que l’espai públic fos fàcilment entenedor per a tothom.
Descripció
El disseny de la plaça s’ha beneficiat dels fabulosos arbres que hi havia a l’espai, de l’espècie Tipuana. El bosc que formaven ha estat conservat i se n’ha millorat la situació en donar-los més espai per créixer. L’ombra i les clarianes que creen aquests arbres han esdevingut l’empremta del lloc. El paviment és de formigó i en indrets concrets generen espais destinats al lleure en forma d’illes dotades d’elements per a activitats diverses: quioscos i grades, una font, un parc per a gossos, una àrea de joc d’infants i dues àrees enjardinades. La forma de les illes s’ha delimitat amb un perímetre de bancs de formigó amb quatre geometries diferents, recta i corba, més dos seients individuals que tenen el respatller amb inclinacions diverses. L’àrea coberta amb el pas elevat de la Segona Circular, protegida del sol i de la pluja, s’ha il·luminat durant la nit, cosa que permet l’apropiació segura de l’espai durant 24 hores. En general, per a l’enllumenat nocturn del nou espai públic, s’ha instal·lat un nou sistema de llums de LED que atorga un cromatisme de to càlid a terra i una llum més freda a la capçada dels arbres.
S’han utilitzat materials resistents i de manteniment fàcil, amb el recurs dels materials habituals a l’espai públic de Lisboa com la popular pedra calcària de vidraço o el granit. En alguns punts ha estat possible netejar i reutilitzar paviments existents, una opció adoptada en una de les illes creades, en la qual es va poder recuperar un paviment amb un disseny dels anys seixanta. Els carrils viaris han estat modificats respecte a la seva secció convencional: mentre que els de bus han estat planificats per a un millor rendiment, els de cotxes s’han fet més estrets per tal de reduir-ne la velocitat. Les voreres s’han ampliat per a la seguretat i el confort dels vianants i per integrar les necessitats de mobilitats especials. Un carril bici ha estat implementat per connectar amb la xarxa ciclista de Lisboa.
Valoració
Atesa l’extensió important de l’àrea d’intervenció del projecte, els treballs de construcció es van dur a terme en diverses fases. El calendari marcat es va convertir en una estratègia que va permetre, d’una banda, reduir l’impacte de les obres sobre la via quotidiana dels usuaris de l’espai. De l’altra, va possibilitar que els veïns coneguessin com l’espai s’anava renovant gradualment i començar, per tant, a utilitzar-lo. El pas dels vianants ha esdevingut més fluid i segur, a recer del trànsit d’automòbils. Un cop el projecte ha estat implementat, s’ha pogut portar a terme una observació dels nous hàbits que el nou lloc ha afavorit. La gent es reuneix ara al voltant de les illes creades, que són percebudes visualment com a elements d’atracció interessants. Segons el temps i l’estació de l’any, la gent decideix seure a l’ombra o al sol; en solitari, sota els arbres són els indrets preferits per llegir o relaxar-se; en canvi, els grups fan un ús informal dels seients i es busca xerrar cara a cara.
Els bancs que delimiten les illes, l’àrea de jocs d’infants, el parc per als gossos i les terrasses dels cafès són els punts de trobada més concorreguts. A la vegada, el nou sistema d’enllumenat, especialment a l’àrea que hi ha sota el pas elevat de la ronda, ha servit perquè gent de totes les edats en faci ús a partir del capvespre. Abans de la intervenció, el barri estava orfe de qualsevol espai públic per a la interacció social. Ara, l’Alameda Manuel Ricardo Espírito Santo ha vingut a posar remei a aquesta mancança. Un espai que dona la benvinguda a tothom, un lloc de llibertat i seguretat, on el sentit de comunitat ha trobat el seu lloc.
Teresa Navas[Darrera actualització: 19/05/2023]
