Estat previ
Kalvebod Brygge (el moll de Kalvebod) és una antiga zona portuària situada a la riba nord del canal de Copenhaguen, al districte de Vesterbro, ben a prop del centre històric. Durant gairebé un segle, una franja del moll formada per terres guanyades al mar va quedar atrapada entre el canal i les vies de ferrocarril que arriben a l’estació central. Als anys noranta, el sector va ser objecte d’un gran procés de transformació urbana que volia salvar-lo de la marginalitat i treure profit de la seva centralitat. Es tractava de deixar enrere els usos mercantils i industrials per conferir-li un caràcter més cívic i obert a la ciutat. No obstant això, es va acabar redactant un pla urbanístic atzarós i maldestre. Edificis d’oficines, un centre de convencions amb una cabuda de quatre mil places, diversos hotels amb centenars d’habitacions i un gran centre comercial que dona l’esquena al port constituïen una amalgama incoherent d’arquitectures exemptes que desaprofitaven l’oportunitat de crear espais públics de qualitat.
Al tombant de segle, el conjunt es va completar amb una nova illa artificial, separada del moll per un canal estret. El nou creixement conté una sèrie d’edificis residencials que aporten al conjunt mixtura d’usos i més activitat veïnal, fora dels horaris comercials i laborals. A més, es va construir una passarel·la per a bicicletes i vianants que connecta l’illa amb Islands Brygge (el moll d’Islàndia), a la riba oposada del canal, on hi ha Amager, l’illa més poblada de Copenhaguen. No obstant això, el conjunt romania poc connectat amb la resta de la trama urbana.
Objecte de la intervenció
L’any 2010, l’Ajuntament de Copenhaguen va fer pública la seva voluntat de convertir la capital danesa en «la millor ciutat per a les bicicletes». En cinc anys, calia que aquest mitjà de transport millorés substancialment la seva taxa de desplaçaments de casa a la feina, des del 38 % (2010) fins al 50 % (2015). L’anunci formava part de l’estratègia holística «CPH 2025 Climate Plan» —Pla Clima Copenhaguen 2025—, amb l’objectiu de contribuir a la lluita contra l’escalfament global tot esdevenint el 2025 la primera ciutat del món amb un balanç zero d’emissions de CO₂. Entre altres mesures, el pla vol reduir dràsticament l’ús del vehicle privat fins al punt que el 75 % dels desplaçaments urbans es fac
in a peu, en bicicleta o en transport públic. Més enllà de fer front a la crisi climàtica, el pla també vol promoure un estil de vida saludable a base de fomentar l’exercici físic —i, per tant, la mobilitat activa basada en caminar o pedalar— i de reduir la contaminació acústica i atmosfèrica. Per incentivar l’ús de la bicicleta, calia que els ciclistes se sentissin més segurs. Per això, es volia passar dels 120 ciclistes ferits de consideració el 2005 a menys de 40. Una de les millors vies per fer-ho passa per oferir als ciclistes més carrils segregats del trànsit i més infraestructures per salvar barreres topogràfiques o arquitectòniques. En aquest sentit, hi havia la clara demanda d’una rampa exclusiva per a bicicletes que completés el recorregut al llarg del port, entre Islands Brygge i Kalvebod Brygge. Tot just després de la passarel·la de Brygge Bridge, ja en ús, els ciclistes es veien penosament obligats a pujar una escala de més de cinc metres d’alçada per arribar fins al carrer Kalvebod Brygge. Per aquest motiu, l’any 2010 el consistori va convocar un concurs per construir una passarel·la ciclista amb presència subtil i pendent suau.
Descripció
La proposta guanyadora va ser batejada com a «Cykelslangen» —serp ciclista— i va costar cinc milions d’euros. Es tracta d’una passarel·la que serpenteja amb corbes subtils al llarg de 230 metres per salvar els cinc metres d’alçada amb un pendent suau. Lluny de ser capricioses, les seves ondulacions serveixen per esquivar edificis, reduir el pendent de la rampa i evitar que els ciclistes s’embalin de baixada. La passarel·la, de gairebé cinc metres d’amplada, està protegida amb baranes d’acer inoxidable proveïdes d’enllumenats LED de baix consum. El seu tauler, revestit amb un paviment asfàltic de color taronja, se suporta amb una biga longitudinal d’acer que reposa sobre pilars metàl·lics cada disset metres. La finesa i separació d’aquests suports verticals faciliten que els vianants es puguin moure sota la passarel·la sense destorbs i de manera segura.
Valoració
Inaugurada el 2014, la passarel·la «Cykelslangen» suposa, en conjugació amb les passarel·les preexistents, la culminació de la primera connexió transversal del port de Copenhaguen oberta en els darrers cinquanta anys. El valor estratègic d’aquesta connectivitat explica que l’utilitzin cada dia més de 12.000 ciclistes. Aquest èxit d’usuaris, juntament amb les seves gracioses ondulacions, l’han convertit en una de les icones més emblemàtiques de «la millor ciutat per a les bicicletes». Un altre exemple vivent dels beneficis col·lectius que aporta la «copenhaguització», terme utilitzat pels danesos per referir-se a les polítiques que fan les ciutats més accessibles a vianants i ciclistes i menys dependents del cotxe. Massa ciutats encara cauen en els paranys de la indústria automobilística, que, mitjançant la seva hegemonia propagandística, està colonitzant el concepte de «mobilitat sostenible» amb alternatives suposadament ecològiques com el cotxe elèctric. Afortunadament, Copenhaguen assenyala el camí d’una veritable sostenibilitat amb solucions com «Cykelslangen», que no només són més justes i ecològiques, sinó també més econòmiques, viables i agradables.
[Darrera actualització: 21/10/2020]
