Estat previ
Encarat al mar amb penya-segats de més de cent metres de caiguda, el cap de Santa Pola forma un massís muntanyós d’una dotzena de quilòmetres quadrats. L’accident geogràfic, considerat un vèrtex geodèsic de primer ordre, abunda en valors geològics, ecològics i antròpics. D’una banda, és un dels poquíssims casos d’escull coral·lí que hi ha al Mediterrani, origen biòtic que va motivar que el Govern valencià el catalogués com a Lloc d’Interès Geològic. De l’altra, està poblat de frondoses pinedes amb una notable diversitat de flora i fauna. Finalment, conté elements amb valor arqueològic i històric. Des del segle XVI, una torre de guaita treu profit de la posició elevada, com ho farien després les bateries de defensa antiaèria i els quarters militars excavats a la roca per l’exèrcit republicà durant la Guerra Civil espanyola. També s’hi conserva un far del segle XVIII i diversos aljubs de la mateixa època que, fins ben entrat el segle XX, van abastir d’aigua potable el nucli urbà de Santa Pola, situat al peu del promontori.Entre el penya-segat i la costa, discorre una carretera acompanyada de petites cales. Uneix, de sud a nord, el nucli de Santa Pola amb Gran Alacant i els Arenals del Sol, dues urbanitzacions residencials que, amb l’especulació de les darreres dècades, han anat mossegant els boscos de la serra. Hi passen part de l’any un bon nombre de jubilats i estiuejants que acostumen a passejar o fer esport a la natura, tot demostrant que, en condicions massives i descontrolades, aquestes activitats malmeten l’entorn. Fins l’any 2013, les úniques intervencions que s’hi havien dut a terme per esmorteir aquest desgast van ser la millora superficial d’alguns camins i la neteja d’abocaments descontrolats de runes i deixalles.
Objecte de la intervenció
Llavors, l’Ajuntament de Santa Pola va decidir emprendre una reforma paisatgística de la zona per tal de consolidar-ne i regularitzar-ne els accessos i recorreguts. Per mitjà d’aquesta intervenció, que rebria una inversió de més de dos-cents mil euros, es volia connectar el nucli històric de Santa Pola amb les urbanitzacions del costat septentrional del massís a través d’una xarxa de carrils pedalables que donessin accés als seus diferents punts d’interès. Lògicament, l’estratègia per endreçar un territori tan extens no podia ser exhaustiva. Passava, més aviat, per desplegar una sèrie d’actuacions subtils que consolidessin la concurrència humana a les parts antròpiques del paisatge per tal de preservar-ne les parts biòtiques.Descripció
Després de consultar diverses associacions de ciclistes i organismes compromesos en la defensa de l’entorn natural i el patrimoni històric, es va elaborar un projecte per ordenar els diferents usos del territori, per adequar els nous recorreguts i accessos a la xarxa de camins preexistents i per respectar la petita escala d’un gran nombre d'indrets on es conserven creus i monuments. La xarxa de recorreguts pedalables consta de sis itineraris que uneixen les dues parts del municipi. En passar prop del far, l’itinerari que ressegueix la costa forma una passarel·la serpentejant en voladís que permet observar en escorç l’estructura fòssil dels penya-segats. També constitueix un magnífic mirador sobre el Mediterrani amb vistes a l’illa de Nova Tabarca, poc més de quatre quilòmetres mar endins. S’han restaurat l’aljub del Manyo i les tres bateries antiaèries de la Guerra Civil. Diversos elements de senyalització reten compte del valor històric d’aquests i altres monuments, alhora que orienten els passejants. Pertot arreu, s’ha instal·lat mobiliari per descansar i gaudir del paisatge.Valoració
L’obertura de la nova xarxa de camins pedalables al cap de Santa Pola va ser rebuda amb una forta controvèrsia als mitjans i les xarxes socials. Molts temen que la consolidació dels accessos multipliqui l’afluència de visitants i empitjori el deteriorament ecològic del lloc. Altres es planyen que l’homologació senyalística i la determinació dels itineraris domestiquen la màgia d’un paratge abans marginal i feréstec. No falten els qui defensen la subtilitat respectuosa de la intervenció, que ha aconseguit reparar una gran extensió amb un pressupost relativament baix. En tot cas, no hi ha dubte que els paisatges naturals adjacents a nuclis poblats estan sota amenaça permanent. I, quan s’obren a la gent amb vocació de fer pedagogia sobre els seus valors naturals i històrics, s’està fomentant que la ciutadania se’ls faci seus, els respecti, se’ls estimi i, fins i tot, els defensi en el futur davant d’eventuals agressions urbanístiques.[Darrera actualització: 25/10/2023]
