Estat previ
Molt abans que Croàcia abandonés l’economia socialista i s’aboqués a la indústria turística, la vila costanera de Vodice ja era un lloc d’estiueig. Als anys setanta, les autoritats iugoslaves van transformar el seu port de pescadors en una marina amb capacitat per a prop de mig miler d’embarcacions recreatives i equipada amb un complex hoteler. Des de l’arribada del capitalisme, però, l’embranzida de les promocions privades ha trobat pocs topalls reguladors i tant el front marítim com molts dels espais púbics de la vila han sucumbit notòriament a les pressions dels interessos particulars.Aquest era el cas de l’antic mercat del port, que va quedar arraconat als darreres del complex hoteler. El constituïen taulells de pedra ben simples, fixos, disposats en rengleres paral·leles, i cobertes inclinades de xapa metàl·lica, de poca alçada i força precàries. Les seves parades de peix, fruita o verdura eren menudes i oferien productes locals i de temporada, tant als residents com als estiuejants. Els voltants del mercat bullien amb l’activitat dels petits comerços i els venedors ambulants. En algun moment, es va forçar aquests darrers a concentrar-se sota el sostre del mercat per evitar el caos circulatori del sector, però la manca d’espai i les seves pulsions competitives van acabar per fragmentar els espais de pas i, fins i tot, per envair els carrers perimetrals.
Objecte de la intervenció
L’any 2011, l’Ajuntament de Vodice va decidir destinar poc més de mig milió d’euros a la reforma integral del mercat. La inversió era modesta, però tenia objectius ambiciosos. Abans que res, calia endreçar el caos circulatori del recinte i del seu entorn, així com redreçar la precarietat de les instal·lacions. Al mateix temps, la reforma havia de respectar el teixit comercial de gra petit sense que la superació de la decadència anterior impliqués l’expulsió dels venedors amb menys recursos. Al capdavall, l’operació era una clara aposta per retornar al bé comú la dignitat perduda. Calia estendre entre els particulars la confiança en el domini públic i en les seves capacitats de catalitzar l’activitat mercantil dins els marges de l’interès general. En un principi, però, el projecte no va tenir bona acollida. Molts paradistes i botiguers de comerços propers s’hi van oposar tement l’afectació de les obres sobre el flux de clients i, en definitiva, recelant de la ingerència pública en la seva activitat privada.Descripció
Davant d’aquests recels, la nova coberta del mercat del port de Vodice es va haver de fer menys extensa del que s’havia previst. Tot i així, amb més de mil dos-cents metres quadrats, supera la superfície del seu predecessor. També és més gran la seva alçada, que li atorga noblesa i amplitud. L’altura i l’absència de façanes el converteixen en un porxo cívic permeable a l’activitat del carrer i sense cap necessitat de climatització artificial. Adossada als darreres del complex hoteler, la coberta adapta el seu perímetre als contorns irregulars preexistents i es desglossa en diversos vessants inclinats que li confereixen un alçat serrat. Està constituïda per un entramat esbiaixat de bigues de fusta laminada que subjecten membranes tèxtils recobertes amb politetrafluoretilè (PTFE). Les membranes són impermeables i translúcides, de manera que aturen el sol directe i la pluja, però deixen passar una mica de claror. Això millora molt la lluminositat diürna del mercat i, de nit, permet que les cobertes s’encenguin com llanternes.El porxo està suportat per parelles de pilars inclinats de formigó blanc. El paviment, que és la cara polida de la mateixa llosa de fonamentació, està proveït de canaletes encastades per a la recollida d’aigües, que faciliten la neteja ràpida de les instal·lacions. Es perllonga més enllà del perímetre del sostre, fins a abraçar el carrer, que s’ha pacificat per als vianants. Com que també és de formigó blanc, reflecteix la llum solar i augmenta la claror de l’interior. Sobre aquest terra reposen els taulells, també blancs, que tornen a formar rengleres fixes i paral·leles. El pla dels aliments s’ha aplacat amb pedres reciclades dels antics taulells, de manera que tant venedors com clients s’hi reconeixen naturalment. Ara, però, els taulells disposen de sistemes de refrigeració que mantenen constant la temperatura del gel.
Valoració
El reclam multicolor de la fruita, la verdura, el peix, els mol·luscos o el marisc rellueix sobre el fons clar i net del nou mercat, que ha aconseguit ordenar els fluxos de clients i mercaderies sense apagar l’esperit vibrant i bulliciós d’un mercat autènticament mediterrani. Per una vegada, l’ús d’un llenguatge arquitectònic valent i contemporani no es contradiu amb la vella tradició de protegir els aliments del sol i la pluja sota un porxo alt i obert. Avui més que mai, aquesta opció és molt més pertinent que la de confinar-los dins un ambient asèptic, climatitzat i impermeable a la vida de barri, tal com solen fer els supermercats o els centres comercials. Ho és perquè és més sostenible, però també perquè és més justa, ja que afavoreix que les mans petites es puguin guanyar la vida en un espai públic tan inclusiu com productiu. Sembla ser que els mateixos botiguers que s’oposaven a la reforma en celebren el resultat. Ara són molts menys els que encara reneguen de la ingerència municipal —es vulgui o no, sempre n’hi haurà— i molts més els que desitgen que la dignificació de la cosa pública s’estengui per tot Vodice.David Bravo
[Darrera actualització: 05/09/2024]
