Estat previ
L’enderroc del teatre «La Lira» va desocupar durant anys un solar del centre de Ripoll, ciutat petita i plujosa que jau al peu dels Pirineus. Flanquejat per dues mitgeres cegues i amb una superfície de gairebé sis-cents metres quadrats, el buit donava un respir a l’estret carrer Verdaguer, però feria la continuïtat de la façana urbana que s’aboca sobre el riu Ter. La ferida quedava a la vista dels nombrosos forasters que, des de l’estació o per carretera, arriben a la vila per visitar-ne el monestir romànic. També enlletgia la trobada amb un curs fluvial que, des de l’edat mitjana i fins ben entrat el segle XX, va abastir d’aigua la indústria metal•lúrgica de Ripoll, reconeguda arreu d’Europa per l’ús de la «farga catalana». El cert, però, és que avui l’apogeu econòmic de la vila ha quedat enrere i que la desindustrialització l’ha sotmès a un declivi lent i continuat.Objecte de la intervenció
L’any 2003, l’Ajuntament va convocar un concurs per convertir el solar en un espai públic cobert. A més de restituir la continuïtat de la façana fluvial de Ripoll i d’obrir un nou accés al seu centre històric, es tractava d’oferir als ciutadans un lloc de trobada a recer d’un règim de pluges abundants. Al mateix temps, atesa la seva visibilitat, la intervenció no podia desatendre una funció simbòlica que tindria efectes sobre el conjunt de la vila. Ripoll assumia el repte de reconèixer-se en l’esplendor del seu passat metal•lúrgic des d’una contemporaneïtat agosarada que convidés a encarar el futur amb optimisme.Descripció
Un cop enllestides les obres, que van durar del 2005 al 2012, el solar està ocupat per un altre teatre que manté el nom del seu predecessor mentre treu partit de la seva desaparició. El nou teatre «La Lira» és un porxo alt que aixopluga un espai obert i versàtil sota el qual hi ha una sala polivalent subterrània. El sostre del porxo és impermeable, però deixa passar la llum a través de lamel•les paral•leles que es pleguen als dos laterals per tapar les mitgeres veïnes. El conjunt forma una finestra que restitueix la cornisa de la façana fluvial i enquadra les vistes del carrer Verdaguer cap a les muntanyes. També és una porta d’accés al nucli antic, ja que consta d’una passarel•la de quaranta metres de llargada que salva la llera del Ter. Tant el porxo com el pont estan fets d’acer patinable. La rudesa d’aquest metall entona amb la pàtina dels vells edificis adjacents, mentre que la diversitat dels seus tractaments entronca amb la tradició metal•lúrgica del lloc.Valoració
Així doncs, el metall llueix a «La Lira». Ho fa gràcies a solucions constructives, acurades i enginyoses, que, des d’un llenguatge rotundament contemporani, reviuen el talent amb què Ripoll havia treballat el ferro. Però potser la tradició més pertinent que reprèn la intervenció és la dels mercats i les estacions vuitcentistes que sabien quedar-se a mig camí entre l’edifici tancat i l’espai obert. Com aquells porxos cívics, el nou teatre de Ripoll evita el malbaratament en vidres i climatitzacions, mentre guanya versatilitat en les maneres de deixar-se usar i solidaritat amb el context urbà que l’envolta.David Bravo
[Darrera actualització: 18/06/2018]