Estat previ

A partir dels anys noranta, la desafecció cap a l’espai públic va ser una constant en moltes de les ciutats que havien viscut sota el règim soviètic. La primacia donada al vehicle privat com a símbol d’emancipació individual i el desprestigi de la cosa pública, percebuda per bona part de la població com una font d’opressió, van delmar molts paisatges urbans arreu de l’Europa oriental. És el cas de Reghin, vila romanesa de poc més de trenta mil habitants, que ni tan sols disposa de la figura d’un arquitecte municipal capaç d’emprendre projectes urbans afins a l’interès general. En realitat, l’equip d’enginyers que s’ocupa del manteniment de l’espai públic dedica la major part de la seva atenció a la gestió del trànsit rodat.

Aquesta deixadesa es reflectia clarament a les ribes del canal de Morii, al seu pas pel veïnat de Libertății, al sud de la ciutat. Canalitzat als anys vuitanta amb murs de formigó que eviten desbordaments, aquest afluent del riu Mures va veure com, al cap d’una dècada, els seus marges eren completament privatitzats i edificats. El mateix ajuntament, titular dels terrenys riberencs, va dividir-los en petites parcel•les per llogar-les a particulars i permetre que hi plantessin construccions efímeres. Es tractava de garatges individuals, quioscos i trasters que, a l’hora de la veritat, es van construir amb materials robustos, a base de murs de maó i fonaments de formigó. Arrenglerades al llarg d’ambdues ribes, les construccions giraven l’esquena a l’aigua de canal, que va acabar desapareixent per complet de la vista dels vianants. El barri va quedar totalment desproveït d’espais comuns per al lleure i el carrer Duzilor —de les moreres—, adjacent a la riba sud, va perdre tots els esbarzers que li havien donat nom.

Descripció

La rescissió dels contractes de lloguer dels terrenys riberencs i l’enderroc de totes les seves construccions van alliberar una superfície de sis mil metres quadrats als marges del canal i van fer possible que les aigües del Morii quedessin, de nou, a la vista. Per tal d’incrementar els guanys del contacte amb l’aigua, es van aixecar dues noves passarel•les que volen ser més que un mer element de pas. Els seus taulers, de forma trapezoïdal i pavimentats amb llates de fusta, tenen una generosa amplada que convida a quedar-s’hi per gaudir de la perspectiva axial del canal. Aigües avall, una incisió practicada en un dels murs de contenció del canal ha permès inserir una escalinata que baixa fins al nivell de l’aigua com si fos un embarcador.

Els marges del canal són ara dos passeigs de ribera oberts a tothom i equipats amb pistes de bàsquet, jocs infantils i zones de fitness. S’hi han plantat arbres caducifolis que donen ombra a l’estiu. Al carrer Duzilor torna a haver-hi moreres i, al coronament dels murs de contenció, hi ha plantes penjants que acabaran per cobrir els paraments de formigó. Els marges s’han pavimentat amb plaques de formigó i s’han equipat amb bancs de fusta i amb fanals proveïts de díodes LED de baix consum i alimentats amb panells fotovoltaics.