Estat previ
El Vinalopó és un riu escarransit quan passa per Elx. Els regadius d’aigües amunt i un règim de pluges molt inconstant només el deixen rajar a doll a la tardor, quan porta riuades sobtades que han esculpit, a cop d’esllavissada, una llera de vessants pronunciats. Als anys setanta, una important obra d’enginyeria civil va acabar amb els seus desbordaments, però també amb la xarxa de senderes per on els veïns de la riba dreta accedien a l’adjacent Palmerar, una vasta concentració d’arecàcies declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. La canalització va dividir la ciutat en dues meitats, només connectades per alguns ponts massa distants entre si. Reduïda a la condició d’abocador, la torrentera esdevindria un clot marginal al qual la ciutat girava l’esquena.Objecte de la intervenció
El 2009, l’Ajuntament va convocar un concurs per convertir la llera del riu en un parc lineal de tres quilòmetres de llarg i amb una superfície de seixanta hectàrees. La gestió del projecte seria complexa, ja que requeriria la concurrència del consistori amb administracions de naturalesa i abast ben diferents, com la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, diverses conselleries del Govern valencià, la Comunitat de Regants de la Sèquia de Marchena o la companyia d’Aigües d’Elx. En el sentit transversal, es tractava que l’accident geogràfic, que constituïa un esvoranc de quaranta metres de profunditat, deixés de ser una barrera entre les dues ribes. D’altra banda, en el sentit longitudinal, calia que esdevingués un corredor que oferís als habitants d’Elx la possibilitat de desplaçar-se en poc temps fins a la perifèria septentrional, on podien gaudir d’uns paratges naturals amb una alta qualitat ambiental.Descripció
La primera fase de l’obra es va executar al tram superior del riu, on la degradació social dels barris i l’escassetat de ponts més ho demanaven. Una oficina temporal instal·lada vora la llera recollia entre els veïns dades sobre els llocs de pas més sol·licitats. Així es va traçar una xarxa de senderes que donarien al lloc el nom de «La vall trenada». Resoltes amb esteses de formigó clar, s’entrecreuen per ambdós vessants, que s’han replantat amb vegetació autòctona, i els refermen per evitar esllavissades. Abans de topar amb el caixó del canal, les senderes s’eleven formant dues passarel·les en Y. Les estructures són del mateix formigó, amb baranes estructurals, i reposen sobre feixos de pilars metàl·lics que es confonen amb els troncs dels arbres i les fan semblar mes lleugeres.Valoració
L’any 2011, les eleccions municipals van estroncar el desenvolupament de la resta de fases del projecte. Abans que la primera fase estigués enllestida, el nou govern municipal va aturar les obres d’un projecte heretat que no sentia com a propi. «La vall trenada» encara no s’ha inaugurat oficialment, però els veïns se n’han apropiat de manera espontània. Amb la mateixa espontaneïtat, les senderes del riu desobeeixen l’ortogonalitat de la trama urbana i s’anticipen als recorreguts que el sentit comú dels caminants dibuixaria sobre un parterre mal situat o una ciutat nevada. Tant de bo el sentit comú reprengui les obres d’aquest parc que ja recús els barris per on passa i els connecta amb els paratges naturals del nord d’Elx.David Bravo
[Darrera actualització: 03/04/2019]
