Estat previ
Els aiguamolls de Rainham són la major zona humida al nord de l’estuari del Tàmesi. Estan al límit oriental del Gran Londres, dins els termes de Purfleet, Thurrock i el districte londinenc de Havering, on hi ha el suburbi que els dóna nom. Malgrat l’adjacència de la major àrea metropolitana d’Europa, mantenen bona part dels trets paisatgístics que els caracteritzaven a l’edat mitjana, quan eren usats per a la pastura de ramats. També s’hi ha preservat una gran diversitat d’aus migratòries i plantes rares, motiu pel qual van rebre fa uns anys el major nivell de protecció ambiental del Regne Unit. Però, si el lloc va sobreviure a la depredació immobiliària, industrial o d’infraestructures perifèriques és perquè va ser un camp de tir de l’exèrcit fins l’any 2000, moment en què el van adquirir el districte de Havering i la Reial Societat de Protecció dels Ocells (RSPB).Objecte de la intervenció
El 2006, mentre s’iniciava una sèrie d’intervencions per millorar-ne l’accessibilitat, la reserva es va obrir al públic. D’una banda, calia preservar i reforçar la riquesa natural del lloc. De l’altra, es tractava d’apropar als londinencs l’experiència de la natura, fent el lloc accessible i atractiu de cara a tota mena de visitants. Amb aquesta finalitat, i amb l’ajut dels Fons de Desenvolupament Regional Europeu, la Greater London Authority, diverses entitats municipals i la RSPB es van coordinar per promoure una intervenció que suposava una inversió de sis milions d’euros.Descripció
L’àmbit que ha estat objecte de la intervenció té una extensió de 640 hectàrees. Al centre, s’han mogut terres per reblir un antic abocador i generar una llacuna llimosa, mentre que els aiguamolls han quedat a banda i banda. Els de ponent, travessats per sis passarel•les d’acer patinable i connectats amb Rainham pel pont de Trackway, es dediquen de nou a la pastura. Als de llevant, propers al nucli de Purfleet, hi predominen els canyissars, que acullen un observatori ornitològic de la RSPB. Aquí i allà, s’han escampat objectes escultòrics de pedra de pòrtland que serveixen com a bancs o per rememorar el passat militar del lloc. També s’han disposat elements de senyalització que orienten els visitants i protegeixen les àrees no trepitjables. A més, noves instal•lacions de suport a les activitats ramaderes encoratgen el retorn del bestiar als camps de pastura.Valoració
La possibilitat de gaudir d’un paisatge silvestre sense allunyar-se gaire de la ciutat ha tingut una resposta massiva. Des de la seva obertura, els aiguamolls de Rainham s’han fet tan populars que s’han guanyat un lloc dins l’imaginari col·lectiu dels londinencs. Tot i així, s’ha criticat que la introducció d’elements excessivament antròpics per orientar els visitants i fer la seva estada més còmoda i estimulant distorsiona l’autèntica experiència d’un entorn salvatge. També que l’accés massiu pot malmetre irreversiblement un lloc tan fràgil. Per aquest motiu, els possibles impactes de l’afluència massiva de públic sobre la qualitat ambiental del lloc estan sotmesos a un balanç permanent a través del control estricte de diversos indicadors. En tot cas, no hi ha dubte que l’accessibilitat és condició necessària perquè la gent conegui, estimi i defensi un paratge que, altrament, tindria els dies comptats.David Bravo
[Darrera actualització: 02/07/2024]
