Estat previ
Barca és un barri del nord-est de la perifèria torinesa. Situat al districte sisè, el constitueix un polígon residencial edificat als anys setanta per allotjar-hi els nouvinguts que, provinents del sud d’Itàlia i d’arreu, buscaven feina a la indústria de l’automoció. Com tants altres productes de l’urbanisme modern, va ser construït de pressa, de mala manera i amb errors de previsió. Nombrosos habitatges socials s’hi amunteguen en blocs separats per un espai públic excessiu i, per tant, inhòspit, inactiu i de difícil manteniment. Per bé que disposa d’alguns equipaments municipals, el caracteritza un gran dèficit d’establiments comercials.La línia d’autobusos que ve del centre històric mor al punt que se suposava que havia de ser el cor d’aquesta ciutat dormitori. Aquí només hi sobrevivia un bar de barri; la carnisseria i el forn de pa van tancar fa temps i el pavelló que s’havia construït per allotjar-hi un supermercat mai no va arribar a ser adquirit per cap operador. Excepte els períodes en què s’havia usat com a oficina dels serveis socials, el local sempre havia romàs buit, i s’havia convertit en tot un símbol de la manca de vitalitat del barri.
Objecte de la intervenció
L’any 2011, dues antropòlogues van entrevistar in situ alguns residents per tal de cartografiar la situació social de Barca. Els resultats d’aquell treball de camp van arribar a mans de col·lectius d’activistes, que van veure la necessitat d’emprendre alguna iniciativa que servís per apoderar el jovent del barri. Amb el suport de l’Ajuntament de Torí, la Regió del Piemont, l’Institut Goethe, la Fondation de France i la Compagnia di San Paolo, van reunir una subvenció de més de cent cinquanta mil euros per organitzar, al llarg de tres anys, dins el pavelló desocupat, una sèrie de tallers de fusteria agrupats sota el títol «Cantiere Barca».Més enllà de formar els participants en el treball de la fusta i en l’ús de les eines corresponents, els tallers tenien la voluntat de reforçar els vincles socials de Barca i de demostrar als seus residents que, a partir de la cultura de la cooperació, podien transformar l’entorn amb les seves pròpies mans. Supervisats per un col·lectiu d’arquitectes berlinesos, el disseny col·laboratiu i la feina compartida havien d’estimular la creativitat dels joves, el seu sentiment de pertinença al barri i les seves capacitats per apropiar-se’l.
Descripció
El primer taller va començar amb l’elaboració d’unes grans lletres que, fetes amb parts de mobles vells, deien «Cantiere Barca». Van ser instal•lades a la coberta del pavelló abandonat, com a reclam per a futurs participants i com a símbol que alguna cosa havia començat a canviar al barri. A partir d’aquí, tots els esforços es van dedicar a transformar el local buit en un centre social vibrant i autogestionat.Part de l’espai es va convertir en un taller de fusteria ple d’eines i materials apilats, mentre que l’antiga carnisseria va esdevenir una sala d’actes i reunions. Els participants dels tallers debatien quines eren les accions més viables i prioritàries, consensuaven objectius comuns i reforçaven els seus vincles socials a través del disseny col•laboratiu i l’autoconstrucció en equip. L’ús de materials reciclats no només responia a les limitacions de pressupost i a la consciència ecològica: també era el mitjà per desenvolupar un llenguatge constructiu no convencional.
Al llarg dels diversos tallers, es van confeccionar elements de mobiliari urbà per millorar l’entorn del barri, cistelles de bàsquet i porteries de futbol, una tarima que fa d’escenari, estructures de suport d’un jardí penjant o un artefacte de fusta anomenat «Stella», que serveix com a dispositiu per a jocs infantils i com a objecte icònic de reclam.
Valoració
Els productes del «Cantiere Barca» es van anar fent cada cop més vistosos, fins al punt que el que havia de limitar-se a la condició d’instal·lació efímera va ser catalogat com a peça d’art públic per l’Ajuntament de Torí. Això va alimentar les expectatives del taller a més llarg termini, i va obligar els seus protagonistes a abordar la consolidació i el manteniment de les estructures construïdes. També va caldre redirigir les activitats cap a un programa més permanent.El col·lectiu d’arquitectes berlinesos va cedir el lideratge de la iniciativa a un grup de veïns. El taller de fusteria s’ha convertit en un espai de cotreball compartit per estudiants i joves professionals de l’arquitectura i el disseny. L’antiga carnisseria és ara un equipament comunitari regentat per un col·lectiu de dones del barri. El consistori paga la factura de llum, aigua i calefacció, però els usuaris tenen clar que ells són els últims responsables a l’hora de mantenir viu el lloc que ells mateixos han conquerit.
David Bravo
[Darrera actualització: 12/09/2023]
