Estat previ
La vila d’Altach és a l’estat de Vorarlberg, on, malgrat que el 78% de la població es declara catòlica, hi ha la major concentració de musulmans de tot Àustria. A les darreres dècades, la immigració ha multiplicat el nombre de practicants de l’Islam residents en un país que s’ha significat a l’Europa occidental des del 1979, quan la comunitat islàmica va ser reconeguda com a corporació de dret públic i es va garantir la llibertat religiosa de creients d’origen turc, bosnià, afgà, kurd, txetxè, iranià, àrab o pakistanès. Malgrat tot, fins al 2012, Àustria comptava amb un sol cementiri islàmic. A més, rituals com l’ablució, la inhumació sense cofre o la pregària col•lectiva al porxo conegut com aMusallah fan que l’enterrament islàmic requereixi instal•lacions molt específiques. Altach, però, estava en disposició de satisfer aquesta necessitat.Objecte de la intervenció
El 2004, diverses comunitats d’immigrants musulmans residents a la regió es van organitzar amb la voluntat d’oferir als seus difunts un lloc on poguessin ser enterrats sota el ritu islàmic dins la seva terra d’acollida. El projecte del primer cementiri de l’estat de Vorarlberg es va definir en un procés que va durar nou anys i que va aconseguir reunir més de dos milions d’euros. Va comptar amb el suport de l’Ajuntament d’Altach i hi van participar figures prominents de la comunitat islàmica, així com experts consultats en matèria religiosa.Descripció
El nou cementiri ocupa una parcel•la suburbana de més de vuit mil metres quadrats situada a la perifèria sud-oriental d’Altach. S’organitza sobre sis crugies de murs paral•lels que, sempre orientades cap a la Meca, s’esglaonen per alinear-se amb la carretera d’accés. Cinc d’elles són feixes descobertes on s’enterren els finats, mentre que la més occidental està coberta per donar aixopluc als espais rituals d’ablució, congregació i pregària. La façana d’accés, que tanca el pati i la Musallah, té una gelosia de roure que conjuga la tradició fustera local amb la geometria abstracta pròpia de l’art islàmic. És obra d’un artista musulmà nascut a Sarajevo, que també es va encarregar de dissenyar la Mihrab, la fornícula instal•lada a l’espai de pregària individual per assenyalar la Qibla o direcció cap a la Meca.Valoració
Si no és evident l’europeisme del cementiri, tampoc no ho és la seva qualitat d’espai públic urbà. En tot cas, dubtar de la seva condició pública des de l’exigència de laïcitat seria injust davant la profusió de campanars a les nostres places. D’altra banda, la urbanitat de l’equipament es fa palesa si es reconeix la seva capacitat de satisfer la demanda d’una minoria molt considerable a la regió. Però, el més difícil de tot és excloure’l de la idea d’Europa. No només perquè l’Islam ha estat ben present a la història del continent, sinó també —i sobretot— perquè cada vegada són més els europeus que, amb orígens ben diversos, contribueixen a fer de la pluralitat una de les majors riqueses d’Europa.David Bravo
[Darrera actualització: 18/06/2018]
