Estat previ

El fenomen de la desindustrialització, que fa dècades que assola les ciutats europees, no va perdonar Genk, seu dels tres principals complexos de mineria carbonera de la Regió Flamenca. El més important d’entre ells, Winterslag, va tancar a finals dels anys vuitantai va deixar un rastre d’atur i incertesa entre la població. Voltats d’immenses piles d’escòria negra, els seus pavellons d’obra vista van quedar abandonats ia mercè del deteriorament progressiu. Mentrestant, les males herbes s’apoderaven de l’esplanada que els reunia, presidida per les altes torres de dos pous d’extracció visibles des de la llunyania.

A les darreres dècades, com tantes altres ciutats, Genk ha intentat superar la fugida de la indústria productiva apostant per l’educació, la cultura, l’economia creativa i el turisme. Seguint aquesta lògica, l’any 2001, l’ajuntament va adquirir el complex miner de Winterslag amb la voluntat de restaurar-lo per preservar-ne la memòria industrial i sumar-lo a l’oferta cultural i turística de la ciutat.

Descripció

Després de ser restaurats, els edificis preexistents al voltant de l’esplanada acullen ara un gran teatre, uns cinemes i diversos restaurants. Al costat de llevant, les antigues oficines del complex, que estaven mig derruïdes, s’han mantingut com una ruïna sense sostre que presideix la plaça. Al costat de ponent, que estava lliure, s’ha aixecat un nou edifici que acull la Facultat de Mitjans, Art i Disseny. Les dues torres dels pous d’extracció s’han rehabilitat perquè siguin accessibles i serveixin tant de fites com de talaies. Sota la plaça, s’ha condicionat un recorregut subterrani per visitar els passadissos de l’antiga mina.

Els cinc mil metres quadrats de la plaça s’han pavimentat amb pissarra belga negra, en una al·legoria del valuós mineral que produïa el seu subsòl. De fet, aquesta mateixa pedra era el material de rebuig que es produïa en el procés d’extracció del carbó. Es disposa sobre la plaça en una superfície força rugosa, seguint una combinació de lloses de gran format i ascles més menudes. Al capdavall, la plaça s’ha concebut de manera que tingui la capacitat d’acollir grans esdeveniments i, alhora, que la seva superfície no resulti monòtona en la quotidianitat. Per això no té obstacles fixos i està proveïda de seients mòbils d’acer inoxidable que contrasten sobre el fons fosc del paviment.

A l’enllumenat de la plaça se li ha donat tanta atenció com si es tractés del d’un teatre. Tot ell emet llum d’un blanc càlid, tot i que pot desplegar efectes visuals de diferents colors durant els espectacles. Les façanes i les torres s’han il·luminat amb dispositius LED que les banyen de llum amb màxim respecte pel seu valor històric. També s’han incrustat al paviment línies de llum que revelen el traçat dels passadissos subterranis. Finalment, s’han instal·lat vaporitzadors proveïts de focus sincronitzats. Quan estan en funcionament, exhalen núvols de gotes suspeses que s’il·luminen a l’aire abans de condensar-se en una làmina d’aigua situada al centre de la plaça.